La guitarra clásica en la Comunidad Valenciana Siglo XX
José Lázaro Villena (Autor/autora)
Hi ha instruments musicals que, per l'ús que d'ells fan els diferents pobles en les seues festes i actes en els quals es distingeixen els principis de la seua cultura, adquireixen el qualificatiu d'instruments nacionals. Aquest és el cas de la guitarra a la qual se la distingeix com el Instrumento Nacional Español. Diverses al·lusions a ella, de diferent caràcter i connectades, especialment, amb el popular, les trobem en la poesia espanyola, en la pintura, en la publicitat, en el cinema i altres activitats pròpies de la creativitat de l'ésser humà.
En aquest treball, després d'acostar-nos als seus antecedents, i a Espanya, sondejarem el seu camí dins de la Comunitat Valenciana que, en els seus vessants popular i clàssica, ha sigut d'una gran profunditat. La seua presència es detecta hui, sense esforç algun, en els diversos aspectes de la cultura valenciana. Una altra cosa és que siguem conscients de les circumstàncies que, a cada moment de la nostra història, han propiciat el seu coneixement. Amb aquest treball pretenem, centrant-nos en el camí realitzat per la guitarra clàssica a la Comunitat Valenciana, acostar al lector a connectar amb les raons que han contribuït al seu desenvolupament, tècnic i social, en el parèntesi espacial del segle XX.
- Autor/autora
- José Lázaro Villena
- Col·lecció
- Compendium Musicae
- Matèria
- Música i Dansa
- Idioma
- Castellà
- Editorial
- Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació
- EAN
- 9788478225897
- ISBN
- 978-84-7822-589-7
- Pàgines
- 275
- Ample
- 17 cm
- Alt
- 24 cm
- Edició
- 1
- Data de publicació
- 01-10-2010
- Número de la col·lecció
- 9
Llibres relacionats
Estellés als cors
Entre la música tradicional i el folklore
Cançons populars per a cor mixt
Música, tradició i patrimoni (2 volums)
Els guerrers de la festa
Música no comença amb la clau de sol
Colps de batall a l'Horta Nord
Els Basset: dolçainers i tabaleters
La música popular
Introducción y comentario a Hyperprism de Edgard Varèse