La vid y el vino en el País Valenciano

La vinya valenciana actual, amb unes 180.000 hectàrees, és la segona d'Espanya en extensió, darrere del manxec, i el primer pel que fa a la producció de vins negres i de raïm de taula. Els quasi 40.000 propietaris vitícoles, dels quals només una tercera part són autèntics viticultors, es troben agrupats en més d'un centenar de cellers cooperatius -la xarxa més densa d'Espanya-, en les quals es practica la vinificació col·lectiva, si bé la fase de comercialització segueix estant en mans particulars. Des de finals del segle XIX el port del Grau és el major centre d'exportació de vins a granel d'Espanya. Les vendes de vins i raïm de taula constitueixen hui la segona font de divises de les exportacions agràries. La formació històrica de la vinya valenciana, apareix ja des del segle XVI, marcada per la fluctuant conjuntura del mercat internacional de vins. Els vins d'Alacant i de Benicarló van ser objecte d'un floreixent comerç durant tota l'Edat Moderna, primer a càrrec de venecians i genovesos i després d'holandesos i anglesos. Durant la segona meitat del segle XVIII i primera del XIX va tenir lloc una expansió general de la vinya causa de la demanda exterior i interior d'aiguardents, encara que per algunes comarques com la Marina, el Marquesat i la Safor, serien les passes el motor de dita expansió . A partir de 1854 i pel que quedava de segle, la crisi de producció de les vinyes europees i catalanes deguda a dos malalties (oïdi i fil·loxera) va elevar de manera extraordinària la demanda i els preus dels vins valencians, donant origen a una onada de plantacions (150.000 hectàrees entre 1850 i 1900).