Les finances de la Corona d'Aragó al segle XV

Avui dia encara és poc el que sabem sobre les característiques específiques que va revestir el desenvolupament d'una fiscalitat pública als estats de la Corona d'Aragó. I tanmateix el coneixement de la fiscalitat de la Corona d'Aragó al segle XV pot ajudar a comprendre com va preparar-se i afermar-se materialment la posterior posició preeminent de l'imperi dels Àustries en un dels territoris que en formarien part. A més aquesta temàtica esdevé de gran interés en allò relatiu al funcionament concret d'un Estat en l'època baix-medieval. La iniciativa reial resultava decisiva de singular importància -com en el cas d'Alfons el Magnànim- a l'hora de recaptar els recursos per a satisfer les necessitats financeres de l'Estat. L'habilitat i la personalitat del monarca eren requerides, sobretot, quan es tractava de negociar un subsidi amb l'Església o amb les Corts o quan calia obtenir una concessió creditícia, partides financeres, ambdues, que no estaven sotmeses a cap restricció jurídica.

Aquest llibre analitza sistemàticament l'organització i la historia de l'administració financera dels estats de la Corona d'Aragó al segle XV, de les càrregues que havien de suportar, de la naturalesa de l'aparell financer i les seues limitacions, dels ingressos ordinaris i ocasionals i la seua problemàtica recaptació, de les contribucions de l'Església i el recurs al crèdit i, en fi, de la complexa pugna entre el rei, els estaments i les Corts per a ajustar uns ingressos que constituïen la base de l'acció de la Corona.