Libros, editores y público en la Europa moderna

Libros, editores y público en la Europa moderna ofereix una panoràmica de diferents estudis dedicats a la història del llibre en una època crucial: la que es desenvolupa entre dos esdeveniments fonamentals, la primera difusió de la impremta i els llindars de la Revolució francesa. Els sis assajos que introdueix i recull Armando Petrucci pertanyen a investigadors de diferents nacionalitats i de diferents orientacions, que es mouen, però, dins d'una mateixa línia bàsica i relativament nova d'investigació global de la història de la civilització i de la societat (o de la mentalitat col·lectiva, si es prefereix) indagada a través de la història del llibre.

Així, l'assaig de Rudolph Hirsch posa en relleu el problema del públic lector i el de la difusió dels textos en les diverses llengües nacionals, així com els aspectes específics del procés productiu i de distribució del llibre imprés en les diferents regions europees entre 1450 i 1550. Amadeo Quondam adopta el nou mètode per reconstruir les motivacions ideològiques i per dissenyar les grans línies bàsiques que conformen el catàleg d'una gran empresa editorial com la dels Giolito a la Venècia del segle XVI. Henri-Jean Martin dedica el seu estudi al paper exercit per París i altres grans ciutats europees en el comerç i circulació del llibre a la primera meitat del segle XVII. François Furet basa la seua investigació en el buidatge dels registres d'una oficina pública francesa del segle XVIII, la Librairie real, que estenia els permisos d'impressió i, de fet, exercia la censura sobre tota la producció editorial del regne. De signe diferent, l'estudi de Geneviève Bollème està dedicat a les vicissituds i característiques de la producció editorial destinada a les classes subalternes a la França del segle XVIII. Finalment, l'assaig d'Adriana Lay representa un exemple d'investigació basada en fonts diferents i centrada en un àmbit geogràfica i culturalment limitat com és el Piemont del segle XVIII.