Lo humano entre áreas

Diego Ribes és professor d'Estètica a la Universitat de València. Ha publicat un llibre al voltant de les relacions entre art i ciència (Arte y ciencia: Acotaciones a una Tierra de Nadie) així com nombrosos articles i assajos de filosofia de la ciència, les vanguardies i teoria estètica. El tema central del present llibre seria, resumit, el següent:

Hi ha una idea dominant en les vanguàrdies referent a què l'obra d'art s'ha d'emancipar de tot allò que no siga ella mateixa. Segons açò, l'obra d'art no té res a veure ni amb el món exterior, ni amb la naturalesa, ni amb les intencions o emocions de l'artista (art abstret d'Ortega). El quadre només és una combinació de forma i color (informalisme, escriptura automàtica, etc.). En realitat, certes manifestacions de l'últim art modern tendeixen a prescindir del món i del subjecte humà, i l'autor considera açò com una manifestació de l'escepticisme de la filosofia i cultura contemporània

La superació o eixida d'aquesta situació està seguint el camí del restabliment de la continuïtat entre art i subjecte i entre art i món. En aquest llibre es veu el cinema, i el recent interés d'escriptors i intel·lectuals amb el mateix, com a testimoni de l'intent de semblant restabliment. L'art comença a ser una altra vegada, tal volta d'altra manera, un art que ens explica el món i nosaltres mateixos amb ell. El mateix ocorre amb la filosofia i altres camps de l'activitat humana. El filòsof contemporani Stanley Cavell, ens explica l'autor, basant-se en una reinterpretació molt original de les Investigaciones filosóficas de Wittgenstein, i en les afinitats trobades entre aquesta obra i la d'altres filòsofs (com ara, per exemple: Heidegger, Emerson i Thoreau), ha assumit com a meta pròpia de la seua filosofia la recuperació del món i d'allò ordinari, en realitat d'allò humà. Es tracta, com abans, del restabliment de la conexió jo-món, perduda segons aquest autor en la filosofia moderna: l'escepticisme com a problema fonamental de la filosofia moderna.