Los iconos perfectos

Los iconos perfectos és el llibre final d'una trilogia que es va iniciar amb El soplo de los dioses (Editorial Aguaclara, Alacant, 1992), i es va continuar amb Los dioses derrotados (Editorial Visor, Madrid, 2000), i tracta sobre la progressiva degradació de la civilització occidental en la seua permanent agressivitat a les restants cultures, especialment les considerades com «el tercer món».

Llibre de viatges en el sentit apocalíptic i al·lucinant de la paraula, ens enfronta a les constants doloroses amb les quals es viu als països de l'Est, especialment els de l'Església Ortodoxa Cristiana, el fracàs de les ideologies que van tindre presència i poder des de la postguerra fins a la fase final del segle XX, amb l'afonament moral que la derrota hi ha deixat.

Pertany a l'intent d'una poesia més en cerca de l'epopeia que del lirisme, i més pròxima a una visió social que a la subjectivitat del jo poètic. Es tanca, amb el present llibre, una visió de l'èpica agònica amb la qual s'ha iniciat el segle XXI.