Mario Praz

La casa de Mario Praz és una de les raríssimes meravelles que han aparegut en la Roma moderna. I aquest llibre és la història de com aquella casa, amb tots els seus memorables objectes, s'ha anat conformant a la vida del seu habitant, entrellaçant-se de forma inextricable. Tant és així que només a través dels seus objectes aquest gran crític, que sempre va estimar la llum reflectida en els espills i per això ha sabut percebre amb magistral agudesa el reflex dels gustos i dels ressons en la literatura i en l'art, ha aconseguit explicar la seua vida. El lloc és Palazzo Ricci, en la gloriosa Via Giulia. Quan Praz va anar a viure allí, en 1934, el carrer s'obria com un passadís entre les habitacions que eren els patis dels palaus —o també com una esquerda on la boira del passat s'haja quedat estancada. D'aquells recessos de boira el jove professor va començar a evocar, amb harmoniosa lentitud, entre les nues i severes parets renaixentistes, la seua casa de la vida: i a poc a poc les habitacions anaven omplint-se d'objectes que Praz descobria estimar, per una espècie de predestinació del gust on es manifestava una valoració crítica molt per davant del seu temps, que potser només ara estiguem en condicions d'apreciar en la seua complexa coherència. En primer lloc els mobles Imperi, llavors quasi menyspreats, que donaven a la casa el seu timbre inconfusible. I després innombrables objectes, sovint oblidats per les pomposes històries de l'art: ceres, ventalls, quadres d'interiors, conversation pieces. Amb el pas dels anys, anava formant-se una espècie de museu viu que avui és únic en el món no solament per la qualitat de les peces, sinó perquè constitueix un lloc on roman inalterada la invisible pàtina del fetitxe.