Memoria roja

La present obra vol analitzar diverses claus distintives presents en la memòria comunista espanyola durant l'ampli període circumscrit entre la Segona República i la Transició democràtica, encara que l'eix d'atenció prioritari se situa entre la Guerra Civil i finals dels anys seixanta. Es tracta, per tant, d'una proposta concebuda amb afany panoràmic que abasta un ampli lapse de temps i que s'inscriu davant d'una seqüència de contextos històrics diferenciats. Des del punt de vista de la fonamentació documental combina fonts primàries junt amb reflexions basades en bibliografia nacional i internacional. La intenció és presentar una mirada, selectiva i integrada, que combine la investigació i la síntesi reflexiva.

Però no es tracta d'un llibre sobre la història del PCE, com tampoc no és una història de la Guerra Civil, del règim de Franco, de l'exili, la resistència contra la dictadura o de la Transició, però tots eixos moments i situacions, així com la trajectòria del partit com a estructura orgànica i col·lectiu sociocultural, componen més que simples rerefons per a les seues pàgines.

En apel·lar a la memòria com a objecte d'estudi al·ludim a exercicis d'evocació personal i a dinàmiques de rememoració compartides, a polítiques de record, a símbols amb càrrega commemorativa i a senyals d'afirmació o de rebuig grupals, o amb gran abast social. També a determinats lideratges susceptibles d'encarnar evocacions històriques, sovint des de retòriques de to èpic o dotades d'una notable càrrega d'emotivitat.

Memoria roja. Una historia cultural de la memoria comunista en España, 1931-1977 parteix de la premissa que el PCE va constituir entre els anys trenta i setanta un exemple emblemàtic d'emplaçament carregat de sentits i significacions associables amb imaginaris de passat que van respondre a usos i intencionalitats diverses. Un fenomen que es pot relacionar amb la visió atorgada als partits comunistes com a maquinàries de polítiques de record susceptibles d'expressar-se a través de múltiples formes (testimoniatges autobiogràfics, relats biogràfics, textos orgànics o iconografies amb potencial càrrega historiogràfica, litúrgies col·lectives, codificació de regles actitudinals i de conducta...), que es van veure sotmeses a diverses mecàniques de control.

El llibre igualment considera que molts dirigents, militants o simpatitzants comunistes espanyols podrien ser descrits, reprenent la consideració de Svetlana Aleksiévich sobre el poder de la impregnació de passat en la cultura soviètica, com a «persones incapaces de sostraure's a la història, de desapegar-se'n». Una càrrega transcendental que ajuda a entendre el que s'ha definit com a complex de superioritat comunista, basat a sobrevalorar el caràcter del partit com a eina propiciatòria del canvi històric o l'emancipació social.

Col·lecció Història i Memòria del Franquisme, número 51