Miguel Ángel López-Egea

Trobàvem a faltar, a casa nostra, una producció editorial que recollira la fotografia com a disciplina i, en concret, de la fotografia produïda per aquells fotògrafs locals del nostre país que, en treure la càmera al carrer en les dècades dels 50 i 60 del segle XX, confegiren un corpus fotogràfic propi, enllà de les imatges amanerades i estereotipades que es produïen habitualment als estudis de les generacions anteriors.

Conscient d’eixa mancança, la Institució Alfons el Magnànim inicia, amb aquest volum que teniu entre les mans, «L’Instant», una col·lecció destinada a recuperar l’obra d’aquells fotògrafs professionals de diferents localitats que, a més de realitzar els encàrrecs habituals que els permetien de passar casa, sentiren una vocació fotogràfica particular que els menava a plasmar tot de coses quotidianes des de la sensibilitat d’una mirada pròpia.

La recuperació, però, tot i ser urgent i necessària (qui sap quants d’aquells arxius poden haver-se malmés o desaparegut), hauria d’anar acompanyada d’una revisió que ens permeta de confrontar aquelles imatges, produïdes en un determinat context i amb una determinada intenció, amb la percepció i sensibilitat actuals per valorar-les no sols pel seu innegable valor documental, sinó també, i sobretot, per la seua inestimable qualitat estètica.

És per això mateix que amb la col·lecció «L’Instant» volem reivindicar i valorar fotògrafs que des de les diverses comarques i localitats del nostre país han estat autors d’un corpus visual compacte i coherent, producte d’una sensibilitat i d’una qualitat tècnica i estètica capaç d’influir en la configuració del nostre imaginari col·lectiu.

Miguel Ángel López-Egea Martínez-Carrasco (Caravaca de la Cruz, 1906 - Sueca, 2002). A onze anys, Miguel Ángel López-Egea entra d’aprenent a un estudi de fotografia del carrer de Sant Vicent de València i al mateix temps cursa estudis de dibuix artístic a l’Escola d’Artesans del carrer del Pintor Sorolla. Completa la formació tot passant per altres dos estudis de fotografia de la ciutat i amb tan sols vint anys ja és encarregat de taller i operador de primera en l’estudi de José Ara, al carrer de Russafa.

Amb vint-i-tres anys, havent consolidat la seua formació, decideix d’establir-se pel seu compte i mira de fer-ho a diverses localitats, com ara Alzira o Xàtiva, però acaba triant la ciutat de Sueca per instal·lar-se, situant l’estudi al carrer del Barrot, tot just al costat de l’entrada d’artistes del Teatre Serrano, on retrata de franc els artistes que hi actuen per usar-los com a reclam publicitari per a la clientela.

A vint-i-cinc anys, es casa amb la suecana Alejandrina Vilache, professora de música, amb la qual tindrà dos fills, Fernando i Miguel Ángel.

Col·labora en diferents publicacions i el 1948 és nomenat corresponsal de l’agència EFE i col·laborador gràfic de l’agència CIFRA.

Iniciada la dècada dels cinquanta del segle xx, López-Egea comença a rebre encàrrecs que el menen a viatjar, càmera en mà, per enllestir diversos reportatges i, a partir de 1960, la Federació de Productors Arrossers, acabada de crear, li encomana o li compra les fotografies que realitza sobre el conreu de l’arròs.

Amb la jubilació, el 1971, abandona la fotografia i se centra en col·laboracions periodístiques a la premsa local i el diari Las Provincias, de València.

L’any 1994, l’Ajuntament de Sueca el distingeix amb el títol de Fill Adoptiu i el 2001, un any abans del seu decés, edita el llibre Imatges i paraules de López-Egea per a Sueca.

L’arxiu de López-Egea, mitjançant un conveni del 2013 entre els hereus del fotògraf i l’Ajuntament de Sueca, fou digitalitzat i dipositat en la secció local de la Biblioteca Municipal de Sueca per posar-lo a la disposició de qui desitjara consultar-lo.