Miquel Abad Miró, pintor

Miquel Abad Miró (Alcoi, 1912-1994), creador subjecte d'aquest estudi, fou un pintor alcoià, que destacà, sobretot, en les darreries dels trenta i dècada dels quaranta del segle XX, en Alacant, especialment. Amic de Miguel Hernández, passà amb ell els seus últims dies. Participà en Altavoz del Frente, secció d'Arts Plàstiques, durant la guerra. Fou empresonat en dues ocasions en la postguerra, en el Reformatori d'Adults d'Alacant (1939) i en la Presó de Porlier a Madrid (1942), on realitzà uns dibuixos fortament expressius de personatges i ambients en el context dramàtic de les presons.

La seua estètica que se inicia en el paisatge, influïda pel seu oncle Llorenç Casanova, progressivament s'apropa, amb un llenguatge més avantguardista, a una dimensió de contingut humà i poètic compromesa amb els valors de la llibertat i la justícia. Excel·lent dibuixant, la seua pintura està ben estructurada, de volums sintètics i cromatisme sobri. De les seues obres, calen destacar els dibuixos realitzats a les presons, les pintures Dones (1941) i Homes Sols (1943), a més d'altres de caire religiós, com La Verge del Perpetu Socors i La Sagrada Família, totes realitzades a Alacant durant la dècada dels quaranta.

Posteriorment, exiliat a Sevilla, com solia dir, baixa la seua producció pictòrica i el coneixement que es tenia d'ell a la seua terra. Però aquest es torna a recuperar a partir de 1978, quan es jubila.