Miquel Duran de València. Obra poètica

Miquel Duran i Tortajada, més conegut pel pseudònim literari de Miquel Duran de València, va nàixer a la ciutat de la qual va prendre el nom, el 20 d'agost de 1883. El 1906 inicia el seu itinerari valencianista com a membre de València Nova, i en els anys següents se situa en el grup impulsor de diverses agrupa cions del mateix signe i exerceix la direcció de les publicacions Lo Crit de la Pàtria i Renaiximent, òrgans dexpressió de la Joventut Regionalista Valenciana i del Centre Regional Valencià, respectivamcnt. També pertanyen a aquesta etapa els primers reculls poètics, Cordes vibrants (1910) i Himnes i Poemes (1916). El Diari de Sabadell fou la seua primera aventura periodística professional; el 1910 va entrar en contacte amb els elements més significats del nacionalisme sabadellenc, amb els quals va fundar aquest diari que ell va dirigir durant sis anys. Després es traslladà a Barcelona, on va continuar el treball periodístic a La Publicitat, diari del qual arribà a ser director (1920-1921), i també, més tard, com a corresponsal d'El Sol, de Madrid. El 1915 va fundar a Barcelona la Biblioteca València, amb la intenció d'expandir la producció literària valenciana, i, ja en la dècada dels vint, va dirigir la Biblioteca Europa, de l'editorial Mentora de Barcelona, col·lecció en què van aparéixer les seues traduccions de Blasco Ibáñez. A finals del 1918, Miquel Duran va adoptar una postura obertament favorable a la causa autonomista en La Publicitat, i a conseqüència d'això va ser condemnat a presó per un consell de guerra. Hagué de passar clandestinament a França, i es va instal·lar a París, on va residir fins que fou amnistiat el 1920. De tornada a Barcelona, es va reincorporar a La Publicitat, com a cap de redacció i com a director, successivament, fins que, havent pres aquest diari una orientació conservadora, passà a La Veu de Catalunya. El 1933 torna a instal·lar-se a València, ara com a funcionari de l'Arxiu Municipal de la Ciutat. El 1934 apareix La Republica de les Lletres, revista de literatura, art i política fundada i dirigida per ell i que va durar fins que va esclatar la guerra del 36. Els poemes bèl·lics de Miquel Duran, aplegats a Guerra, Vidòria, Demà, van ser publicats l'octubre de 1938 en el marc dels actes commemoratius del VII Centenari de la Fundació del País Valencià. Arran de la victòria franquista, fou cessat del càrrec que ocupava a l'Arxiu de la Ciutat i eliminat de la professió periodística. Va morir el 28 de novembre de 1947.