Nanas

A més dels llibres Espejito, espejito (memòries; Col. Literaria, Universidad Popular José Hierro, San Sebastián de los Reyes, 1995) i Que planche Rosa Luxemburgo (relats; Premii Galiana 1994; Germanía, Alzira, 2002), Francisca Aguirre (Alacant, 1930) ha publicat els llibres de poesia Ítaca, Los trescientos escalones, La otra música, Ensayo general, Pavana del desasosiego, Los maestros cantores (tots ells reunits en Ensayo general. Poesía completa 1966-2000; Calambur, Madrid, 2000) i La herida absurda (Bartleby, Madrid, 2006). Ha obtingut els premis de poesia Leopoldo Panero, Ciudad de Irún, Esquí, María Isabel Fernández Simal i el Premi de la Crítica de la Comunitat Valenciana (amb motiu del qual la Institució Alfons el Magnànim edità el 2002 l'antologia Memoria arrodillada).

En Nanas para dormir desperdicios la cicatriu, el pingo, els cordons de les sabates, els esborralls, la cendra, els llibres vells i les pells de les creïlles es converteixen en criatures que diuen la seua cançó en el silenci dels anys i omplin de sentit el passat, el present i l'estranyesa de la vida. La decisió de descobrir-los el seu protagonisme al sobresalt, els enderrocs, les sobres, les cartes velles, les flors músties, les espines i les fulles caigudes és una decisió poètica i és una decisió moral. Nanas para dormir desperdicios és un llibre sigil·losament sorprenent, musical i commovedor.