Obrers i ciutadans

Aquest llibre, com diu l'autor en la introducció, ofereix la possibilitat d'una lectura en tres nivells. És, en primer lloc, la narració d'uns fets que, per la seua frescor i vivacitat, per la seua immediatesa i so directe, converteixen moltes pàgines en un tros de vida palpitant. Hi assistim a la lluita obrera a la València de 1900, al nostre particular Novecento, filmat en els pamflets de l'època i protagonitzat per homes i dones que sentim cridar molt prop. En segon lloc, el llibre intenta estudiar amb rigor uns anys decisius per a conéixer allò que Thompson anomena formació històrica de la classe obrera, és a dir, el procés de confluència i assimilació pels treballadors de tradicions culturals i pràctiques socials diverses. Com és sabut, al voltant de 1900, anul·lada i dissolta la FRTE anarquista per les contínues persecucions i molt dèbil encara la UGT, es desenvolupen les Societats de resistència al capital, estructures de base del sindicalisme cenetista i ugetista que es consolida a partir de 1910. Profunditzant en els plantejaments d'aquestes Societats s'analitza no sols la pràctica sindical d'una època, sinó la configuració de tot un univers cultural que és part irrenunciable del patrimoni del moviment obrer. En un tercer nivell el llibre ofereix una lectura política i ideològica, puix que els treballadors de la València de 1900 es trobaven en un marc d'extrema politització i, més que mai, se sentien obrers i ciutadans per obra i gràcia del republicanisme imperant. A partir de 1898 els blasquistes ocupen per complet l'escenari polític de la ciutat de València i no se hace nada allí sin que el Sr. Blasco y sus amigos quieran. El coneixement del moviment obrer restaria incomplet sense descobrir totes les connexions ideològiques. Però és, sobretot, l'obscura ombra del blasquisme, la seua confusa barreja de populisme i demagògia, d'aportacions contradictòries a la tradició democràtico-radical i a la irracionalitat més desfermada, allò que comença a aclarir-se amb una anàlisi crítica de les seues posicions en la lluita social.