Pedres que han de ser remogudes

En Pedres que han de ser remogudes Jovi Seser ret un homenatge a la narrativa negra des d'estils ben diferents. Els relats que componen aquest recull ens apropen huit assassinats reals i ficticis, perpetrats per innocents i per sicaris, narrats per les víctimes, però també pels agressors, en un joc literari polifònic que constitueix un autèntic monogràfic sobre la perversitat i les diverses formes de narrar-la. Així, en aquesta obra desfilen moments històrics com l'Holocaust, l'atemptat al Teatre Dubrowka de Moscou l'octubre de 2002 o les fosses del franquisme, a les quals fa al·lusió el títol. Perquè Pedres que han de ser remogudes té la vocació de reivindicar eixa memòria que ha de ser reparada i remoguda, des de València fins a Manhattan, passant per Siracusa o Bordeus, entre altres indrets i successos tràgics. Jovi Seser (Ondara, 1979), és periodista i comunicador. La seua producció literària s'ha centrat principalment en la narrativa curta, per la qual ha rebut alguns guardons. Es va estrenar com a escriptor amb els volums recopilatoris Sis contes i una novel·la incerta (2010) i Efectes secundaris (2011), i tot seguit va guanyar el Premi de Narrativa Ciutat de València amb Últimes existències (2012). A més a més, ha conreat la novel·la amb El traductor (Premi Vila de Lloseta, 2015), i el teatre, amb obres com F (El llibre de les cares), premi Evarist Garcia de Teatre en valencià (2017). D'altra banda, ha col·laborat amb l'antologia de narrativa negra Assassins valencians (2019). des del 2012 manté el blog Calcetins desparellats.