Per a tots els públics

¿Quin lligam hi ha entre la riuada de València de 1957 i la constel·lació de cinemes de València de final del franquisme? Per a tots els públics presenta la relació entre una ciutat víctima del desenvolupisme i el fenomen del cinema; és un estudi rigorós sobre el funcionament del conjunt de cinemes d’aquesta ciutat entre 1957 i 1975. La riuada tingué com a conseqüència el Plan Sur, un replantejament urbà que englobà la reforma de grans espais de la ciutat i la projecció de nous barris residencials. En aquest context, les sales de cinema establiren una estreta relació amb el mapa de la ciutat i estructuraren el consum de pel·lícules, d’acord amb la jerarquia centre-perifèria. Àlex Gutiérrez s’acosta també al fenomen dels cine-clubs, espais ben diferents dels cinemes comercials en el fons i en la forma, els quals plantejaven una dimensió de l’exhibició cinematogràfica llargament oblidada per la historiografia: la de l’associacionisme cinèfil, que serví en molts casos per a projectar cintes prohibides pel règim en el circuit comercial.