Piè di pagina

Rafael Soler (València, 1947) és una sorprenent combinació d'escriptor, poeta, novel·lista, ingenyer, sociòleg i professor universitari, parts d'un tot les quals s'influeixen entre si i als aspectes de la seua vida. Professor titular en la Universidad Politécnica de Madrid, escriptor guardonat, ha centrat la seua vida en la pràctica de la literatura el que inclou llargs periodes de silenci.

Protagonista en la explosió cultural i literària de l'Espanya dels anys vuitanta, en la qual participà tant amb els seus versos com amb les seues novel·les, la seua obra fou rebuda com una de les més interesants de la nova literatura espanyola amb El grito (1979) i el poemari Los sitios interiores als que seguiren El corazón del lobo, El sueño de Torba o Barranco, en 1985. Després de deixar de publicar durant més de vint anys, regresà amb els poemaris Maneras de volver, (2009), Las cartas que debía, (2011), i la recopilació La vida en un puño (2012).