Piero Sraffa

L'obra de Piero Sraffa, breu però substanciosa, ha donat lloc a un famós, intens i perllongat debat en l'àmbit de la teoria econòmica. No obstant això, el perfil exacte de la seua personalitat segueix sent bastant borrós no solament per a molts economistes, sinó sobretot per al públic culte en general, circumstància a la qual ha contribuït, sens dubte, el seu tarannà personal excepcionalment discret, la seua proverbial reserva tant en allò públic com en allò privat. 

De Sraffa es coneix el seu qüestionament d'alguns fonaments de l'economia marshalliana, la seua magistral edició de les Obras y correspondencia de David Ricardo i el seu assaig, notablement críptic per als no economistes, Producció de mercaderies per mitjà de mercaderies, que va donar origen a un corrent sraffiana incardinada en la revaloració de l'economia política clàssica en el curs dels anys setanta i primers vuitanta. No obstant això, la trajectòria intel·lectual i política que documenta la present biografia és sorprenentment més rica i variada. Amic i punt de suport d'Antoni Gramsci durant els seus llargs anys de presó, vincle entre el partit clandestí i el seu dirigent, Sraffa va mantenir un fecund diàleg intel·lectual amb el més important marxista italià i, alhora, va ser promotor quasi involuntari d'una nova escola de pensament econòmic, com ja s'ha dit, i inspirador i crític de figures centrals de la cultura europea com Keynes, Wittgenstein o Ramsey. 

Aquest llibre reconstrueix la vida i l'evolució intel·lectual de Sraffa des dels seus dies d'estudiant amb simpaties esquerranes en els anys posteriors a la primera guerra mundial fins la seua perllongada època de bibliotecari de la Marshall Library of Economics de Cambridge. S'estableix ací la seua trajectòria política a Itàlia, que li va portar a haver de fugir del règim de Mussolini i a establir-se a Anglaterra, per mediació del seu amic Keynes. Es detalla la seua relació amb Gramsci, i s'hi analitzen amb particular deteniment les seues profundes discussions filosòfiques i també polítiques, així com el seu paper en la salvaguarda dels Quaderns de la Presó. També es fa esment a capítols poc coneguts de la seua labor acadèmica i científica en la Universitat de Cambridge, iniciada en l'època en què s'estava gestant la revolució keynesiana.