Pobreza, enfermedad y asistencia hospitalaria en la Valencia del siglo XIV

L'examen de la informació que contenen els fons documentals de l'Arxiu Municipal de València al voltant dels establiments hospitalaris medievals mostra que es tractava d'entitats obertes, extraordinàriament sensibles a tot tipus de canvis en la seua realitat circumdant, de la qual eren fidel reflex, i que poden constituir una excel·lent plataforma per a la observació i l'anàlisi de variats aspectes del món urbà d'aquell moment —la pobresa, els preus, l'alimentació, la religiositat, els medicaments, la marginació infantil, la tinença de terres, l'utillatge domèstic, les malalties..., així com per al comprensió de la dinàmica econòmica del tan desconegut com polèmic segle XIV valencià. El present treball conté els resultats d'eixa investigació arxivística, i estan exposats en dues parts, clarament diferenciades pels seus objectius, mètode expositiu i bases documentals. La primera té un caràcter interpretatiu especialment. S'ha pretès en ella traçar un panorama general de la problemàtica hospitalària de la centúria a la urbs, no d'un mode descriptiu i lineal, sinó analitzant els fets dins del context socio-econòmic en el qual es van produir, a la llum del qual cobren sentit. En les seues pàgines s'aborden qüestions tals com la dinàmica i ritme de les fundacions, la secularització progressiva dels establiments, el creixent control municipal sobre els mateixos..., les respostes, en suma, donades per la ciutat de València al problema assistencial que plantejava la estesa misèria urbana. Per tractar-se d'un context històric —el segle XIV- molt poc estudiat fins al moment en l'àmbit del País Valencià, la nostra visió del mateix ha degut basar-se quasi exclusivament en investigacions pròpies resultats de les quals romanen inèdites en la seua pràctica totalitat; d'ací que aquesta primera part del treball, algunes de les hipòtesis tal volta pareguen excessivament aventurades, tinga també alguna cosa d'avanç d'una interpretació global del Tres-cents valencià elaborada a partir d'una base documental més àmplia que la de caràcter estrictament hospitalari ací tinguda en compte. En la segona part, més analítica, s'ha pretès estudiar al detall la fonamentació material, l'estructura organitzativa i el funcionament quotidià —arquitectura, economia, govern, servitud, assistència de malalts, etc.- d'un hospital molt representatiu de la seua època (i únic del qual s'han conservat alguns llibres de contes del segle XIV): l'hospital de En Clapers, fundat per un burges valencià al any 1311.