Por qué en algunos países hay más paro que en otros

La dècada dels anys vuitanta ha presenciat el final de l'economia de plena ocupació en el món capitalista desenvolupat. Actualment hi ha al voltant de trenta milions d'aturats en el conjunt de països de l'OCDE i totes les previsions apunten a la dificultat d'acabar amb aquesta situació i tornar a la plena ocupació en el que queda de segle. En el fons de molts problemes socials actuals apareix com a factor causal de primer ordre aquesta penosa realitat, que ha restat dinamisme a comunitats industrials abans puixants al mateix temps que s'enceba amb grups de població especialment vulnerables com la joventut. El present estudi se centra en aquesta problemàtica, aportant la primera comparació sistemàtica de les estructures de la desocupació i les polítiques per a combatre-ho en setze països de l'OCDE. Demostra el fracàs de les teories convencionals per explicar la persistència de l'atur malgrat els canvis econòmics o per donar compte de l'àmplia diversitat de situacions de desocupació segons països. En efecte, l'atur és una realitat heterogènia, que depèn en gran mesura de l'entramat polític i institucional. Goran Therbom mostra les conseqüències de les diferents estratègies econòmiques nacionals, exposa els perills de 'dualització' de les societats i finalitza amb una síntesi comprensiva de les diferents polítiques enfront de l'atur i de les seues conseqüències per la població treballadora.