Por una ciega ley del corazón

Aquesta antologia de Vicente Gallego proposa una lectura de la part de l’obra de Francisco Brines que millor reflecteix el seu sentiment d'amor per la naturalesa, un sentir que impregna completament la seua manera d’estar en el món i celebrar-lo des de l’essència mateixa de la seua poesia. Des de Las brasas (1960) a Donde muere la muerte (2021), els 105 poemes d’aquesta selecció expressen l’enclavament privilegiat d’Elca i, des d’aquests paisatges de la seua terra natal, els climes de l’esperit de Brines. Les fotografies d’Elca són de Sara Esteban.

Francisco Brines (Oliva, 1932-2021) ocupa un lloc de prestigi en l’anomenada generació dels cinquanta (Barral, Biedma, Bonald, González, Goytisolo, Grande, Sahagún, Valente) i, per la seua veu tan diferent i intensa, la seua poesia constitueix un cas de deute lúcid amb la realitat del seu temps. Des d’aquesta sensibilitat, la present antologia de Vicente Gallego destaca els poemes més significatius emplaçats en la seua residència d’Elca, l’àmbit que revela la veritat més íntima del poeta: l’erotisme, la seua passió viatgera, la meditació del temps, els records maternals i el misteri de la mort.

«Situada en un enclavament privilegiat, enfront del mar blavíssim d’Oliva, amb el Montgó per horitzó i les valls cremant de tarongers entremig, Elca, la casa de la infància, la dels llargs estiuejos quan vivia a Madrid, acabà per convertir-se en la seua caserna d’hivern amb la vellesa. Agarrat al seu bastó […], i amb el seu inesgotable bon humor, fruit d’humilitat, ens deia Paco: “Perquè ja veieu, ací estic, confinat en la meua presó d’or, però no com un pres qualsevol, que en aquesta presó jo sóc el director”, i el somriure acreixia en una riallada guaridora […]. El lector que desconega Elca i el seu entorn, la seua casa pairal, de la qual la seua poesia feu un territori mític, un topos literari, es trobarà entre aquestes pàgines amb el regal de les lluminoses fotos de Sara Esteban, que, n’estem segurs, l’ajudaran