Aquest llibre intenta conéixer i comprendre el paper, de manera conjunta i individual, que van jugar els editors i llibreters, i per tant també de les seues llibreries i editorials, al País Valencià, en un període molt concret i relativament recent de la nostra història cultural col·lectiva com és el que s'estén entre 1962 i 1989. Dos dels col·lectius més destacats de l'apassionant món del llibre en el context del que es coneix com el tardofranquisme i la transició, tant d'Espanya com, per descomptat, del territori “valencià”.

Aquesta investigació sobre editors i llibreters valencians forma part d'un projecte més ampli com és el de l'estudi i influència de llibreters i editors, homes i dones, en els territoris amb llengua pròpia diferent del castellà (Països de llengua i cultura catalana: Catalunya, País Valencià, Illes Balears; Galiza i Euskadi).

És aquest un treball de caràcter històric que es fonamenta en la investigació bibliogràfica sobre alguns dels llibreters i les llibreteres i els editors del País Valencià, que exercir-vos la seua activitat durant els anys seixanta, setanta i huitanta del passat segle; presos com a arquetips de les seues respectives professions, a fi d'establir a través d'ells models d'actuació i rols d'influència en relació a aqueixos objectes prodigiosos que han sigut i són els llibres, i com van influir, a través de la seua activitat, personal i culturalment en els lectors; i per extensió en la societat de la segona meitat del segle XX, que se situava en el territori valencià. En la immensa majoria dels casos estudiats i presentats en el llibre el que predomina en tots ells i elles és el caràcter progressista, prodemocràtic i valencianista d'aquests. Independentment que tingueren o no militància política activa. L'estudi compta, també, amb una aportació no gaire nombrosa, però si capital, d'entrevistes que l'autor va realitzar en el seu moment a alguns dels protagonistes del període referenciat. Així mateix, la contribució hemerogràfica completa les fonts que les que s'ha basat aquest treball.

El llibre es divideix en dues parts una que correspon a l'etapa del tardofranquismo i una altra que abasta de forma àmplia la Transició, en tots dos períodes s'estudia als dos col·lectius mitjançant exemples concrets i personals.

José María Gago González (León 1953)

Llicenciat en Geografia i Història per la Universidad Autónoma de Madrid (1977). Doctor en Filosofia i Lletres per la UAM (2004). Professor de Geografia i Història en IES “Calderón de la Barca” de Madrid (1978-2013). Catedràtic d’Ensenyament Secundari (1995). Professor Associat al Departament d’Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la UAM (2008-2012). President de l’Asociación Cultural Seminario de Fuentes Orales “MarÍa Carmen García-Nieto” de la Universidad Complutense de Madrid (2004-2009).

És autor i coautor de diversos llibres, i articles d’investigació publicats en revistes especialitzades i de divulgació. En destaquen El mundo del trabajoen RENFE. Historia Oral de la Infraestructura. Fundación de los Ferrocarriles Españoles (2003); El pequeño comercio en la posguerra castellana. De la cartilla de racionamiento a los supermercados. (2007); Historia y Memoria de la Guerra Civil y el Primer Franquismo en Castilla y León (2007); Conflictividad y movimientos sociales en Castilla y León. Del tardofranquismo a la democracia (2010); El Colegio de Huérfanos del Magisterio "Nuestra Señora del Pilar”: una memoria. (2014). Editores y libreros en Mallorca 1962-1989. Entre el compromiso identitario y la sociabilidad cultural (2021).