Propaganda totalitària

Propaganda totalitària va tenir el seu origen entre 1936 i l’hivern de 1937-1938, però no es va publicar en vida de Sigfried Kracauer. L’Institut für Sozialforschung va desestimar una publicació de la llarga versió original i va encarregar a Theodor W. Adorno abreujar el text. Kracauer va rebutjar la publicació d’aquesta nova versió que havia reduït el text a poc menys d’una quarta part de la seua versió i es va obstinar a publicar-lo tal com ell l’havia escrit contactant amb editorials i amb alguns amics i col·legues, dels quals esperava un patrocini. Malgrat que Kracauer va incloure Propaganda totalitària en la List of Publications per a un concurs en la Rockefeller Foundation i la va citar al llarg de la seua vida, l’obra no va ser publicada i fins i tot els exemplars multicopiats existents de la versió mecanografiada es van perdre amb el pas del temps. Solament ens ha arribat una versió manuscrita de difícil lectura amb molts retocs, així com alguns estudis previs igualment manuscrits. L’edició d’aquesta versió de Propaganda totalitària va aparèixer per primera vegada el 2012 en el volum 2.2 de la nova edició de les obres, que reunia els Estudis sobre els mass media i propaganda, sense incloure, però, per raons d’espai els estudis previs ni tampoc la versió abreujada feta per Theodor W. Adorno, que apareixen ara per primera vegada en la present edició.

Siegfried Kracauer (Francfort 1889 - Nova York 1966) Va nàixer en una família jueva. Va estudiar arquitectura (1907-1913), es va doctorar com a enginyer en 1914 i va treballar com a arquitecte en Osnabrück, Munic i Berlín fins a 1920. En la dècada dels anys vint va abandonar l'arquitectura. Entre 1922 i 1933 va treballar com a crític de cinema i literatura per al Frankfurter Zeitung, el diari liberal més important de la República de Weimar, on va ser cap de la secció de cultura i corresponsal a Berlín i va coincidir amb Walter Benjamin i d’Ernst Bloch. Els seus articles d'eixa època destaquen per la seua visió sociològica dels nous usos i consums culturals en la societat de masses. En 1933, després de la instauració del règim nacionalsocialista a Alemanya, Kracauer va emigrar a París, i en 1941 als Estats Units. Entre 1941 i 1943 va treballar en el Museu d'Art Modern de Nova York, realitzant diverses investigacions subvencionades per les fundacions Guggenheim i Rockefeller. També va ser director d'investigacions aplicades en ciències socials a la Universitat de Columbia. Entre les seues obres destaquen L'ornament de la massa (1927), Els empleats (1930), Jacques Offenbach i el París del seu temps (1937), De Caligari a Hitler: una història psicològica del cinema alemany (1947) i Teoria del cinema: la redempció de la realitat física (1960).