Punts de fuga

Els vint-i-un textos ací reunits formen un conjunt assagístic en l’àmbit de la reflexió humanística. Són meditacions i digressions que giren al voltant dels llibres, les obres plàstiques, les idees o l’escriptura. Tracten també fenòmens socioculturals a l’entorn d’una globalització i d’una digitalització com més va més aclaparadores en què els perills de la banalització i de la vulgaritat són terrenys proclius a la indigència anímica i intel·lectual. L’autor ens situa al bell mig de les xarxes socials, permanentment exposats al vaivé capriciós i aleatori de les fake news; sotmesos, massa sovint sense adonar-nos-en, a les mentides —així, en plural— que s’escampen arreu com una taca d’oli, enxampats com estem a les terres movedisses de la postveritat.

Amb una capacitat persuasiva i alhora elegant, l’autor d’aquest recull de petits assajos mira de dignificar l’ésser humà des d’una positura basada en la raó i en l’espiritualitat, sustentada en la bellesa i en l’art, formes d’expressió que ens singularitzen com a espècie. Ara com ara es fa peremptori incentivar el pensament crític i la creació, estratègies de resistència contra la banalitat, el conformisme i la colonització mental.

Enric Balaguer (el Castell de Guadalest, 1959) és professor de literatura de la Universitat d’Alacant i escriptor. Ha publicat llibres d’assaig com ara Paper reciclat (1995); Contra la modernitat i altres quimeres. Nou assaigs sobre el segle xx (2002), Premi Josep Vallverdú; Fulls de ruta (2002); La totalitat impossible (2006), Premi d’Assaig de la Generalitat Valenciana; La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies  (2010); Constel·lacions postmodernes (2015) i El desert i altres palpitacions del nou segle (2016). És també autor del dietari La casa que vull (2009), premi d’assaig Rovira i Virgili i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (2010), i del llibre de relats El llibreter Mendel i altres relats (2022).

Entre els seus estudis, cal destacar-ne els següents: Dinou poetes dels seixanta (1987), Poesia, alquímia i follia. Una aproximació a l’obra poètica de Josep Palau i Fabre (1995), Els colors i les paraules. Notes sobre Joan Fuster i la pintura (2007), així com nombrosos articles sobre Joan Salvat-Papasseit, Joan Puig i Ferreter, Joan Fuster, Mercè Rodoreda, Quim Monzó, Jordi Pere Cerdà, etc.

A més a més, ha realitzat estudis sobre autors i aspectes de la literatura de postguerra i de la literatura actual. Col·labora en la premsa, en publicacions com ara el diari Información, i en revistes com El Temps, L’Aiguadolç, Caràcters o La Veu del País Valencià i a través del bloc «A tall d’invocació». Precisament, L’Aiguadolç li va dedicar un dossier completíssim al número 50 (tardor, 2021), en reconeixement a la seua trajectòria, sens dubte, una de les més persistents, originals i coherents del panorama assagístic en català.