Quan les masses feien història analitza el període comprés entre 1890 i 1939 en el marc de la comarca de la Ribera Baixa. Les raons d’espai i temps són fàcilment explicables per raó de la riquesa de fonts documentals i la seua accessibilitat i perquè les gairebé cinc dècades contemplades van contenir canvis vertiginosos i densos, rics en conjuntures amb els seus problemes i les diverses maneres d’afrontar-los. Al llarg de tot aquest temps, assistim a un fenomen clau: formes de socialització conformades durant l’etapa final del segle xix que es van amplificar al llarg del primer terç del segle xx i s’imbricaren en una societat canviant dins d’un món rural que es desenvolupava funcionalment. Si a aquest procés li afegim els canvis econòmics i un panorama polític en plena descomposició, la recerca d’alternatives i continuïtats va provocar no pocs conflictes, els resultats dels quals van ser l’arrelament polític dels republicans blasquistes, el formidable desenvolupament del sindicalisme llibertari, el procés de consolidació socialista i un enroc numantí de les forces conservadores davant dels canvis, cosa que provocà nombrosos enfrontaments, directes i entrecreuats, i va tenir la guerra com a colofó; d’ací la referència al protagonisme de les masses organitzades. La guerra, per cert, no va venir a resoldre cap dels problemes heretats del segle xix ni els que es van amuntegar tot seguit. Això sí, el resultat de la contesa tallà de soca-rel aquell creixement del protagonisme de les masses organitzades, i pensem que la comarca presenta un excel·lent banc de proves al respecte.

Ricard Camil Torres Fabra és doctor en Geografia i Història per la Universitat de València, on exerceix actualment. Ha centrat el seu esforç investigador en el món rural valencià del segle xx i la Guerra Civil i el Franquisme. Entre les seues aportacions, destaquen: Entorn a la trajectòria de la dreta valenciana (1999), Autarquia i estraperlo. L’economia en un espai rural del País Valencià (2005), Camp i política. La Falange en una comunitat rural valenciana (2005), La repressió franquista al País Valencià. Recull bibliogràfic (2008), Alambradas, muros y corrientes de aire. El universo penitenciario franquista en la postguerra del País Valenciano (2013), La política en la maleta. Les relacions entre els partits i sindicats catalans a l’exili (2015), La violencia nazi, el holocausto y los neonazis (2019); amb Antonio Calzado, Un silenci extens. El franquisme a la Ribera Baixa (1939-1962) (1995), i amb Antoni Simó, editat pel Magnànim, La violència política contra les dones (1936-1953). El cas de la privació de llibertat en la província de València (2019). També ha editat, entre altres: 75 anys del bombardeig de Xàtiva, la repressió franquista (2014), i amb Javier Navarro, Temps de por al País Valencià (1938-1975) (2012). A més, ha participat en altres obres col·lectives i nombrosos articles. Investigador amb fonts orals, ha coordinat i dirigit tallers, congressos i seminaris relacionats amb la docència i la memòria històrica. Ha participat en documentals, com La utopia desarmada. Memòria d’un País Valencià republicà (2006), i ha comissariat les exposicions «El món penitenciari franquista al País Valencià» (Centre Octubre, 2009) i «Stanbrook, 1939. El exilio republicano hacia el norte de África» (Centre Cultural la Nau, 2014).