Que não cante Mamma Rosie

Vicente Soto és un escriptor d'enorme força descriptiva i elevat sentit del ritme. Un narrador ric en recursos i ameníssim. Els seus contes van merèixer el Premi Novelas y Cuentos de 1973, distinció que va recaure sobre Casicuentos de Londres, pel que fa a les seues novel·les, la zancada va ser Premi Nadal de 1966. A més té editades Bernard, uno que volaba, El gallo negro, Tres pesetas de historia, Una canción para un loco y Luna creciente, luna menguante.

Este advocat que mai ha exercit com a tal, espera, diu, trobar algun dia el seu títol de llicenciat el qual ha d'estar, diu, al garatge, en un garatge que té, fosc i humit, ple d'oblits. que les mans, amb la seua memòria, toquen a la penunbra i de vegades converteixen en records.