Rafael Ferrer i Bigné (1836-1892)

 Rafael Ferrer i Bigné (1836-1892), reconegut erudit del huit-cents valencià, només va publicar un assaig en la seua vida, encara que tenia preparats altres projectes editorials. No va trobar l'oportunitat de recopilar en llibres la seua extensa producció literària, però va conservar pràcticament tots els seus escrits i assajos de recerca en un arxiu que ha arribat intacte fins als nostres dies gràcies als seus hereus.

Ara és el temps adequat per a posar en marxa amb aquest llibre una iniciativa editorial que reconstruïsca per primera vegada la seua biografia inspirada i documentada en els materials inèdits. En el seu perfil cultural destaca el fet de ser un dels promotors valencians de la Renaixença, que va treballar molt prop de Teodor Llorente, Félix Pizcueta, Víctor Balaguer i el poeta Querol. La seua extensa obra escrita en valencià i castellà correspon a l'activitat com a periodista, erudit, traductor, dramaturg i poeta, a més de jurista i advocat.
La biografia relaciona les diferents etapes vitals de l'escriptor amb els variats aspectes de la seua producció poètica i assagística, i amb la seua estreta vinculació amb els mitjans informatius de l'època, fins i tot amb un gènere específic, poc desenvolupat llavors, com el de la premsa per a dones.
La investigació realitzada per Jaime Millás permet comprendre millor els avanços i les contradiccions que va provocar, al si de la societat valenciana, el suport al moviment identitari de la Renaixença d'un sector de la seua burgesia, de la qual el poeta formava part. Ferrer i Bigné tingué un paper destacat en la creació de Lo Rat Penat, en l'eixida al mercat informatiu del diari Las Provincias i en l'activitat de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.