Revista Valenciana de Filologia 7. Segona època - 2023

Revista Valenciana de Filologia

El Magnànim va recuperar en 2017 la Revista Valenciana de Filologia, nascuda als anys cinquanta del segle passat, i que formava part de l’antic Institut de Literatura i Estudis Filològics de la institució. Tres dècades després, s’havien editat més de trenta volums amb estudis de llengua, literatura i història a càrrec de prestigiosos especialistes com ara Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster, Germà Colón, Antoni Badia i Margarit i Dámaso Alonso, entre molts altres.

És una revista anual, en valencià, i n’és el director Vicent J. Escartí. El primer número de la nova etapa compta amb un monogràfic sobre Ausiàs March; el d’enguany té per estudi la figura del rei Jaume I.

Revista Valenciana de Filologia, nº 7 (2023), 386 pp.

València, Institució Alfons el Magnànim-CEVEI,

Autores / autors:

Ernest Belenguer, Míriam Cabré, Sofía Fernández, Marta Serrano, Antoni Ferrando, Francesc Granell, Albert Toldrà, Rubén Galera, Joaquim Martí, Pilar Valor, Alaitz Zalbidea, Carles Cortés, Carles Fenollosa, Arnau de Vilanova, Robert March, Albert Rossich, Jacob Mompó, Norman Ortells i Vicent J. Escartí.

Aquest nou número de la Revista Valenciana de Filologia tracta de manera monogràfica sobre Jaume I, el fundador del regne de València, un referent encara indiscutible per a valencianes i valencians, motiu de recerca que malgrat els anys, mai no perd la seua vigència.

Per això, el dossier el configuren cinc treballs al voltant de la seua figura: a càrrec d’Ernest Belenguer Cebrià, «Alfons X, Jaume I, Múrcia i el món aragonés», on es reflexiona sobre les relacions del rei i Castella.

Míriam Cabré després, amb «El record de Jaume I i la musa trobadoresca», fa una aproximació a com la cultura dels trobadors s’ha vinculat al rei a partir d’un determinat moment del segle xx, i com això ha marcat la seua imatge.

Antoni Ferrando amb «Els orígens històrics del valencià», ens ofereix un estudi actualitzat sobre la constitució històrica de la llengua dels valencians a partir d’una anàlisi sociolingüística de la repoblació entre els segles xiii i xv.

A continuació dues investigadores, Sofía Fernández i Marta Serrano, des de la història de l’art i amb l’article «Paraules que construeixen imatges: Jaume I el Conqueridor com a miles Christi», analitzen, a partir de les fonts escrites —i en especial, el Llibre dels Feits—, com es va potenciar i projectar una imatge de Jaume I com a cavaller de Crist.

L’últim treball, de Francesc Granell i amb el títol «Governar i forjar el record. El Consell de València i Jaume I (ss. xiv-xv)», s’acosta al record del rei i com va ser potenciat pel consell municipal valencià durant l’Edat Mitjana i en diferents àmbits.

La secció miscel·lània –d’altra banda– es troba configurada per sis articles que abasten un bon espectre cronològic de la història de la nostra cultura, que tracten del món esotèric i marginat; sobre la fundació del monestir de Sant Jeroni de Cotalba; sobre lèxic català de béns mobles del segle xvi; sobre la beata valenciana Magdalena Lorca; l’avaluació de les proves de certificació de valencià i la literatura de Mercè Rodoreda.

El volum tanca amb una entrevista a Verònica Cantó, presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i amb diferents ressenyes sobre publicacions recents.