Salud y enfermedad tras las rejas durante la Guerra Civil

Després d'estudiar en un altre treball les conseqüències de la Guerra Civil en el sistema hospitalari de la ciutat de València i la seua àrea d'influència, en la present monografia l'autor aborda l'impacte de la contesa en el sistema penitenciari de la mateixa zona analitzant les condicions sanitàries de les presons.

La situació de rereguarda de València durant el conflicte va fer que grans contingents de presoners foren traslladats a la ciutat i els seus voltants. Això va fer necessari augmentar l'univers carcerari mitjançant dues estratègies: la reorganització de les presons existents abans de l'esclat de la guerra i l'habilitació ad hoc de nous espais de reclusió en edificis confiscats.

La República Espanyola, des de la seua capital a la ciutat del Túria, va fer un gran esforç pressupostari i va subministrar a les presons sabó, desinfectants, aliments i recursos mèdics, tant humans com materials. La duració de la guerra, no obstant això, va provocar el col·lapse del sistema penitenciari, cosa que va significar l'amuntegament de presos i la degradació de les seues condicions higienicosanitàries.

Xavier Garcia Ferrandis (València, 1974) és doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de València. La seua trajectòria investigadora s'ha centrat en analitzar l'impacte que va tindre la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) en els sistemes sanitaris. Ha publicat La introducció de l’anestèsia a la ciutat de València (Servei de Publicacions de l’Ajuntament de València, 2011) i L’assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil (PUV, 2015).

És autor, així mateix, d'una desena de col·laboracions en obres col·lectives i de més d'una vintena d'articles publicats en revistes especialitzades en Història de la Medicina.