Salvador Fernández Calabuig, entre l'empresa i el compromís social

A diferència de la tradició anglosaxona, on és freqüent que persones que han ocupat responsabilitats públiques o privades, facen balanç i memòria per escrit de la seua trajectòria i experiència, en la nostra cultura més propera l’escriptura biogràfica no és tan habitual.

Per aquesta mancança, a casa nostra ens hem quedat sense molts testimonis que amb la perspectiva del temps, esdevenen imprescindibles. La seua visió sobre determinats fets i episodis de la nostra història recent potser no hauria passat desapercebuda i, fins i tot en algun casos, haguera influït en alguns àmbits de la societat.

Per això, la voluntat de Salvador Fernández Calabuig de deixar per escrit el testimoni d’una vida tan intensa i prolífica com la seua resulta tan significatiu per al nostre coneixement com a poble.

Al capdavall, aquestes pàgines exposen l’esforç i l’energia dedicats durant anys a tot un seguit d’activitats materialitzades en empreses, compromisos i projectes que, sense oblidar la seua vessant més social, van regir bona part de l’economia valenciana durant els anys de trànsit cap a la modernitat.

De la Introducció de Magda Lázaro Mascarós

Salvador Fernández Calabuig (Torrent, 1943) cursà estudis a l’Escola Universitària de Comerç i es diplomà en Direcció d’Empreses a l’Escola d’Alts Executius de València. Des de jove s’incorporà a l’empresa familiar de fabricació de xocolate.

Als vint-i-un anys fundà una empresa metal·lúrgica i inicià una intensa activitat empresarial que l’ha dut a ocupar càrrecs directius en nombroses institucions, com ara la Federació Empresarial Metal·lúrgica Valenciana, AVE, Confederació Nacional del Metall, el Fòrum Comarcal d’Empresaris de l’Horta Sud, o la Caixa Rural de Torrent. Ha presidit la Caixa d’Estalvis de València i el Club de Gerents de Torrent, i ha sigut vicepresident de la Caixa d’Estalvis de Torrent, la Cambra de Comerç de València, la CEV, la CIERVAL i el Comité Executiu de la Fira Mostrari Internacional de València.

Formà part del consell assessor de l’IMPIVA, del Consell Social de la Universitat Politècnica de València, del Consell Interuniversitari, de la Fundació per a l’Ètica dels Negocis i les Organitzacions (ETNOR) i del patronat de la Fundación Instituto Pro-Desarrollo de Torrent.

Va promoure la restauració del Mas del Jutge, un entranyable monument torrentí del segle XVIII, i ha impulsat altres obres de caràcter social a la seua ciutat raó per la qual, en 2014, l’Ajuntament de Torrent li atorgà el Premi Carta de Poblament.