Señores y propietarios

En societats on l'agricultura era el fonament de les seues economies, la propietat de la terra anava a convertir-se en la qüestió central del seu desenvolupament. El creixement econòmic i la transformació d'una economia senyorial en una economia basada en la propietat privada absoluta de la terra, plantejaren a cada burgesia i a cada procés revolucionari un problema agrari propi. I allò no sols perquè la revolució arribà a resultats diversos en funció de les aliances de classe que es produïren. També perquè cada feudalisme i cada transició conformaren estructures agràries específiques, la qual cosa en última instància resulta la clau explicativa de les aliances de classe que es van donar i que determinaren el procés revolucionari burgés. Contribuir a l'estudi del desenvolupament desigual experimentat per societats amb un feudalisme en crisi i amb un capitalisme embrionari és allò que pretén aquest treball. En ell s'ha procurat estudiar el trànsit d'una economia senyorial a un nou sistema de relacions socials basat en la propietat privada burgesa; la crisi d'una societat dominada encara per els senyors i el naixement d'una nova societat de propietaris burgesos. Senyors i propietaris són els protagonistes d'aquesta època de crisi i de revolució: una època de canvi social que acabarà transformant l'estructura de la societat. Per a detectar i analitzar aquest canvi social, s'ha pres l'anomenat marquesat d'Elx com a centre de la investigació, marquesat que coincideix amb la comarca del Baix Vinalopò, al sud del País Valencià.

A partir del cas concret estudiat, la transició s'ha anat presentant com el resultat de diverses vies de trànsit del senyoriu a la propietat privada, en el marc d'un creixement econòmic capaç de desenvolupar l'agricultura valenciana, sense haver fet altre tant amb la indústria autòctona. Al llarg de les pàgines d'aquest estudi, el lector tindrà davant de sí una variada i sempre conflictiva problemàtica social, difícil de simplificar.