Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc és, sense dubtes, la novel·la més prodigiosa de la literatura catalana. Aventures i reflexions, batalles i amors, ensenyaments i ficció es reuneixen per tal de contar-nos, amb bellíssima prosa, la trajectòria cavalleresca del seu simpàtic i singular protagonista: Tirant, cavaller de Bretanya. Però, a banda de ser aqueixa magnífica novel·la que el lector actual perfectament pot gaudir botant-se el pas dels segles, la seua composició ens presenta una sèrie d'interessantíssims problemes respecte a la tradició en què s'insereix. Aquest llibre tracta d'afrontar-ne alguns, estudiant en primer lloc l'evolució sociohistòrica que fa possible el sentir de la cavalleria que representen l'heroi, però també el seu autor, el valencià Joanot Martorell; d'acord amb aqueixa evolució, estudia la del camí literari de les suggestives narracions de cavalleries que, de Chrétien de Troyes fins a Cervantes, dominen en l'Edat Mitjana; finalment, i recolzant-se en altres textos (Curial i Güelfa, Spill, de Jaume Roig, etcètera), analitza en el capítol més extens les principals línies que estructuren el Tirant com a narració novel·lística, cercant de detallar els deures i diferències amb la tradició anterior. En la mesura que aqueixes diferències es fan més i més importants, s'acosta el Tirant a la construcció d'una vertadera novel·la moderna, cas insòlit dins de la literatura europea del XV.