Valencia y el gótico internacional. (Volumen II)

En 1962, una exposició, organitzada sota els auspicis del Consell d'Europa, presentava en el Kunsthistorisches Museum de Viena un conjunt de 601 obres d'art de l' "Estil Europeu Al voltant de 1400". En el mateix any, amb caràcter complementari, la Walters Art Gallery de Baltimore exposava, al seu torn, altres 161 obres del mateix estil i que no havien estat presents a Viena. Aquestes dues manifestacions permetien posar al dia els coneixements sobre un estil característic que va envair els tallers artístics europeus des de finals del segle XIV i que va durar diversos decennis. Van poder, així, comprovar-se els coneixements que sobre aquest estil es posseïa fins al moment, però també les llacunes existents referent a això. De fet, continua sent insegura la procedència de nombroses obres del "Gòtic Internacional", i entre elles figures peces clau. En aquestes condicions, puga un preguntar-se si, a priori, no seria una empresa abocada al fracàs l'intentar la reconstrucció de la manera en què es va formar, primerament, aquest singular estil europeu i es va realitzar, posteriorment, la seva expansió. A aquesta objecció pot contestar-se que els historiadors que estudien cadascuna de les escoles locals del gòtic internacional fan progressar els coneixements i que per això els llaços reveladors entre les escoles poden aparèixer, van a aparèixer. En l'època que ens interessa, València era un dels grans centres "internacionals" d'art. A finals del segle XIV la catedral de València, les esglésies i els convents del regne del que és capital es van omplir de retaules. La forta demanda provocada no va poder ser atesa pels tallers locals. Per al seu reforç van acudir artistes de la veïna Catalunya i, posteriorment, de l'estranger. Influències d'origen florentí, francès i flamenc poden rastrejar-se en les obres valencianes conservades. L'Escola "internacional" de València se'ns presenta sota l'aspecte d'un mosaic. Chandler Rathfon Post i Leandro de Saralegui van ordenar els seus components. Proveït d'aquest bagatge, l'autor ha intentat, al llarg de diversos anys, precisar els contorns d'aquesta escola i determinar el seu paper en el plànol internacional.