Viatge a Escandinàvia. 1911

L’any 1911 ben pocs valencians devien saber on parava Escandinàvia. En una època en què viatjar estava a l’abast de molt poques persones, l’escriptor i historiador Josep Sanchis Sivera no dubtà a agafar el seu «maletí de mà amb allò més indispensable», tal com ell mateix escrigué, i visitar un territori que es presentava, als ulls dels seus coetanis, com a exòtic i remot. Així, des de mitjan juliol i fins als darrers dies d’agost, va explorar les ciutats de Copenhaguen, Malmö, Uppsala i Estocolm. I, posteriorment, explicà els detalls i les vicissituds del seu recorregut al llarg de vint-i-dues cròniques periodístiques que, recuperades i traduïdes al valencià, conformen aquest apassionant Viatge a Escandinàvia. Un volum que presenta Sanchis Sivera com un ciutadà del món «sempre desitjós d’enriquir els seus coneiximents, i sempre neguitós pensant que la vida és curta per a les seues ambicions de saber», tal com apuntà l’escriptor i historiador Jesús Ernest Martínez Ferrando.

Josep Sanchis Sivera (València, 1867-1937) fou escriptor i historiador. Doctor en teologia i catedràtic d’història de l’Església, arqueologia i art, fou també canonge de les seus de Sogorb i València. Col·laborà en el diari Las Provincias, on publicà nombroses cròniques de viatges amb el pseudònim de Lázaro Floro; formà part de la societat Lo Rat Penat i del Centre de Cultura Valenciana, del qual fou director degà. Bona part de la seua obra està consagrada als estudis històrics, en especial a sant Vicent Ferrer, l’art medieval, l’edició de fonts cronístiques i la cultura del període foral del Regne de València. En l’edició de textos clàssics destaquen: Sermons (1932 i 1934) de sant Vicent Ferrer, Llibre de antiquitats (1926) i Dietari del capellà d’Anfós el Magnànim (1932). Fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles, corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; és autor d’unes breus narracions titulades Croquis valencians (1918) i alguns poemes esparsos.