Viles y mecánicos

En els últims deu anys hem assistit a la consolidació d'importants canvis en la consideració historiogràfica d'alguns temes fundacionals. Tal és el cas de la concepció global del fenomen de la Revolució Industrial, de l'avaluació del creixement econòmic en la primera etapa de la mateixa o de la formació de les noves classes socials industrials i la seua consciència sociopolítica. En aquests importants assumptes, la imatge d'una ruptura prometeica, que creava una autèntica bretxa entre la societat preindustrial i la consegüent al procés d'industrialització, ha estat corregida. Tenim hui una concepció diferent, més àmplia i menys brusca, també menys economicista, del sorgiment de la societat industrial. Aquesta reconsideració historiogràfica ha vivificat l'estudi de la societat preindustrial, en insuflar-li una necessitat històrica inexcusable per a la deguda comprensió de la contemporaneïtat. Viles y mecánicos és una investigació sobre l'organització social del treball a la ciutat preindustrial. Les seues pàgines bussegen en la complexa xarxa que articula l'acompliment de la feina, i a la pròpia població treballadora, en una important ciutat espanyola del segle XVIII. València resultarà un banc de proves excepcional per a l'objectiu que es persegueix. La vocació integradora de l'intent obliga a un variat recorregut per totes aquelles instàncies institucionals que juguen un paper important en l'articulació social dels que treballen i que, per tant, intervenen, directament o indirectament, en la producció social del treball: família, gremi, municipi, estat, organitzacions assistencials, etc. En definitiva, es tracta de detectar, en un únic moviment, tant els mecanismes d'ordre i reproducció propis de l'organització del treball estudiada, com les seues debilitats, les seues fallides o, almenys, les línies de fractura que s'apunten.