Virginia Woolf y el Helenismo, 1897-1925

Des que Virginia Wolf començara les seues classes de grec al 1897, la llengua i literatura gregues esdevindran en alguna cosa més que una disciplina. A partir de les seues cartes i diaris, així com dels seus quaderns de viatge, som testimonis d'una apropiació del grec que, lluny de qualsevol aspecte elegíac, es revela vitalista, irònica, reptadora i incommensurable. El llibre descriu el ritme de treball, lectura i maneres de recepció d'una escriptora amb una indeclinable voluntat de ser-ho, per a qui la idea de Grècia, la seua literatura i, sobretot, la seua llengua constitueixen un misteri insondable d'atracció permanent.

El particular helenisme de Virginia Wolf cal que siga conegut pel públic lector d'una autora per a la qual constituí una permanent font d'inspiració i interpretació. La seua experimentació com a escrpitora, les seues reflexions com a "lector comú" i també el seu feminisme tenen relació amb la llengua grega i amb aquells que li la van ensenyar.

Lucía P. Romero Mariscal és doctora en Filologia Clàssica per la Universitat de Granada i fa classes a la Universitat d'Almeria des del 1997. Pertany al Projecte d'Investigació "Gènere i forma de concepció i expressió al teatre grec i la seua projecció en la tradició clàssica", i compta amb publicacions científiques sobre tragèdia grega, literatura i tradició i recepció dels clàssics en editorials i revistes especialitzades, tant espanyoles com internacionals.