Vita Christi. Sor Isabel de Villena

Elionor d'Aragó i de Castella, coneguda com Elionor de Villena i, més tard, en prendre els hàbits de monja clarissa, com Isabel de Villena, va nàixer el 1430, segurament a València, i era filla il·legítima del nobre i escriptor Enric d'Aragó, més conegut com Enric de Villena. Emparentada directament amb les cases reials d'Aragó -els Barcelona i els Trastàmares-  i la de Castella.

Isabel de Villena, preocupada per la formació de les seues germanes i filles de religió, va redactar, entre altres escrits, ara perduts, una Vita Christi que passa per ser una de les més originals del segle XV, atés que l'abadessa de la Trinitat s'esforça a destacar el paper de les dones que envoltaren Crist i, en especial la seua mare, Maria, i també la Magdalena, que es converteixen en models per a la vida religiosa femenina. Per altra part, tot i que fa servir fonts conegudes, la sensibilitat d'Isabel de Villena fa que la vida de Jesucrist se'ns mostre a partir dels episodis més atractius i, sobretot, d'aquelles escenes on el gènere femení va tenir un paper fonamental, atorgant-li un valor nou.

Més enllà de la voluntat didàctica inicial de sor Isabel, la Vita Christi és, encara als nostres dies, una obra fonamental de la nostra literatura medieval, que té l'honor de comptar amb una de les primeres escriptores conegudes, ja lloada pels homes cultes del seu temps, amb qui, també, va compartir interessos literaris.