El món de la cultura abraça els premis València i València Nova de la Diputació

· El diputat de Cultura, Paco Teruel, considera que el futur dels valencians i valencianes “és més culte, més obert, més empàtic, més solidari i més conscient amb l'aportació d'estos premis literaris”.

· El director de la Institució Alfons el Magnànim, Enric Estrela, anuncia un creixement de l'assignació econòmica de 38.000 euros destinada als certàmens per a joves.

· Les diferents seccions dels premis guardonen obres d'Ismael Sempere, Alberto Torres, Vicent Borràs, Bàrbara Martínez, Andreu Blai, Isidre Palmada, Giuseppe Turiello i Guillermo López.

El Centre Cultural la Beneficència ha acollit este divendres la gala d’entrega dels Premis València i València Nova, que va servir per a congregar a bona part de la cultura valenciana entorn dels guardons literaris més antics de tots els que s'entreguen en el territori autonòmic, a càrrec de la Institució Alfons el Magnànim, l'editorial de la Diputació de València.

La cerimònia ha posat el focus en els premiats i premiades, que reben un reconeixement que projecta les seues carreres. Així, dins dels Premis València, Ismael Sempere va ser el guanyador del Premi de Poesia en Valencià; sent Alberto Torres el guardonat en llengua castellana. Quant a la categoria de narrativa, el premi a la millor obra en valencià va ser per a Vicent Borràs. Finalment, en la secció d'assaig el guardó va recaure en l'escriptora Bàrbara Martínez.

Els Premis València Nova van reconéixer el treball d'Andreu Blai en la categoria de Poesia en Valencià, mentre Giuseppe Turiello va guanyar el de Poesia en Castellà. Isidre Palmada va ser proclamat vencedor del Premi de Narrativa en Valencià; i, finalment, el Nova d'Assaig va anar a parar a les mans de Guillermo López Juan.

Segons va explicar el diputat de Cultura, Paco Teruel, “les societats són millors en cada generació perquè cuiden la cultura i permeten que este coneixement passe de mares a filles i de iaios a nets. I en eixe procés d'aprenentatge creixem com a individus però també com a col·lectiu. D'ara en avant, tot este coneixement que ens han oferit els guanyadors i guanyadores dels Premis València de 2024 a través dels seus treballs passa a ser un bé patrimonial de la província de València, de la Humanitat, m'atreviria a dir. El futur dels valencians i valencianes és més culte, obert, empàtic, solidari i conscient amb l'aportació d'estos premis literaris”.

Per part seua, el director del Magnànim, Enric Estrela, considera que “guardonar textos d'autors i autores joves és més difícil que premiar textos d'autors majors de 36 anys. Potser una de les raons és que en eixa edat un escriptor o escriptora no ha pogut disfrutar d'una situació personal que li permeta dedicar el temps necessari a l'escriptura. Per esta raó, per a la pròxima edició els Premis València Nova s'igualaran econòmicament amb els Premis València, amb el que l'aportació global destinada al certamen passarà dels 100.000 euros actuals als 138.000. Potenciar la veu d'autores i autors joves exigix un esforç inversor”, ha conclòs.

L'acte ha comptat amb la presència de nombrosos representants públics, entre ells el director general de Cultura de la Generalitat Valenciana, Miquel Nadal; el director general d'Ordenació Educativa i Política Lingüística, Ignacio Martínez Arrúe; el director general de l’Institut Valencià de Cultura, Álvaro López-Jamar; la vicepresidenta primera de la Diputació, Natàlia Enguix; i els diputats Avelino Mascarrell, Amparo Folgado, Sergio Pastor, Sergio Herrero, Roger Cerdà, Josep Antoni Riera, Dolors Gimeno i Pau Andrés, a més dels diputats en Corts Joan Baldoví, José María Llanos i Joaquín Alés.

Uns premis que marquen el futur

‘Venien i es m’enduien’, d'Ismael Sempere, és l'obra guanyadora del premi València de Poesia en Valencià. El jurat va destacar el ritme àgil i treballat que s'acosta a la tradició oral. Tracta temes com la memòria i la naturalesa. Amb unes imatges molt visuals i sorprenents és capaç de crear una imaginària literatura personal i única. Sempere (Alfafar, 1995) és poeta, actor i activista cultural. És graduat en Filologia Catalana per la Universitat de València i en Estudis Superiors d'Art Dramàtic en l'Institut del Teatre de Barcelona.

Per part seua, el guanyador del premi València de Poesia en Castellà és Alberto Torres, per l'obra ‘Batman ha dejado de quererte’. El jurat va valorar l'originalitat d'este llibre i la sorpresa que produïx la seua lectura. L'obra funciona com un conjunt de cartes “antimorals” escrites des d'una notable erudició, però des de la irrellevància, tant temàtica com formal, amb un alt contingut de crítica social, fregant la paròdia i el sarcasme. Baix l'aparença de llenguatge directe i clar, s'amaga una important base filosòfica i cultural. Alberto Torres coordina el col·lectiu literari Hotel posmoderno, amb els qui ha publicat les novel·les ‘Hotel posmoderno’ (2008), ‘De La Habana un barco’ (2010) i ‘Mark Zuckerberg. Una biografía no autorizada’ (2019), a més de realitzar xous literaris com el Letring Catch.

‘Anatomia patològica’, de Vicent Borràs, va ser l'obra guardonada pel jurat format per Vicent Usó, Elvira Cambrils, Carolina Borràs i Urbà Lozano en la categoria de Narrativa en Valencià del Premi València. Es tracta del dietari d'un autor que es presenta dividit en dos parts: el tractament del càncer que li detecten i l'estada a Alacant els últims mesos abans de jubilar-se. Incorpora materials diversos, amb poemes i textos per a actes públics i suposa el tancament d'un cercle vital. Resulta intimista, honest i penetrant. Amb esta decisió el jurat reivindica el valor literari del dietari, no sempre molt considerat.

Vicent Borràs va nàixer en 1962 a Algemesí, on actualment residix. Es va llicenciar en Filologia Catalana per la Universitat de València (1986). Ha treballat de professor de Valencià, Llengua i Literatura en diferents instituts de Secundària i Batxillerat. Actualment està jubilat. És autor de diverses novel·les i llibres de relats, publicats en diferents editorials. Algunes d'estes obres han sigut guardonades amb diferents premis literaris (per exemple, Joanot Martorell, el Ciudad de València ‘Constantí Llombart’, el premi de Novel·la Ciutat d'Alzira o el premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil, entre altres).

En la modalitat d'assaig va ser Bàrbara Martínez qui va obtindre el guardó, amb l'obra ‘Art i protesta ciutadana’. El jurat va subratllar que es tracta d'un estudi que contextualitza moviments efímers que han compost un paisatge ciutadà i els exposa com a mostra de construcció de l'espai públic. Forma una memòria de l'activisme a la ciutat de València en un moment històric determinat. Martínez Biot va nàixer el 25 de juny de 1981 a Burjassot. Doctora en Belles arts per la Universitat Politècnica de València, és funcionària de carrera des de 2008 d'ensenyament Secundari i Batxillerat artístic.

València Nova

Per part seua, el jurat va reconéixer el poemari ‘Nimfeu’, d'Andreu Blai, amb el premi València Nova de Poesia en Valencià. Va ressaltar la gran faena lingüística i formal amb especial atenció a la forma i al poema com a unitat. ‘Nimfeu’ aconseguix combinar la tradició amb una veu pròpia. Blai (Sueca, 1998) és graduat en Sociologia i Ciències Polítiques i també ha cursat el màster en Pensament Filosòfic Contemporani a la Universitat de València. Recentment ha sigut un dels finalistes del VI Certamen Salvador Iborra de Poesia. Ha col·laborat en diferents revistes i diaris com La Voz de los Libros, Garabatos o Laoconte. Revista de Estética y Teoría de las Artes.

L'obra guanyadora del premi València Nova de Poesia en Castellà ha sigut ‘Salón de rechazados’, de Giuseppe Turiello. Es tracta d'un llibre programàtic, perfectament estructurat, basat en la història de l'art. Combina el domini absolut de l'estrofa clàssica amb la modernitat, tant per la temàtica com per l'ús del llenguatge. Mescla magistralment el poema en prosa amb el poema en vers, amb ressons de Baudelaire, així com de l'època dels ‘salons de rebutjats’. El llibre avança de menys a més, de manera conscient, amb un tancament rotund. Turiello (Sevilla) ha crescut a mig camí entre Espanya i Itàlia. Graduat en Història de l'Art en 2021 i màster en Humanitats Digitals, és un apassionat de la música barroca, clàssica i romàntica i altres formes artístiques com la pintura, el ballet, l'arquitectura i la seua recreació virtual en 3D.

Pel seu costat, el jurat del premi València Nova de Narrativa en Valencià va decidir atorgar el guardó a l'obra ‘Morgata’, d'Isidre Palmada. Es tracta de tres narracions en primera persona dels tres elements d'un triangle amorós que es complica amb la presència d'un embaràs. Una de les dones és estèril, està obsessionada amb tindre fills i convenç (sense saber que és l'amant del marit) a l'altra dona per a adoptar el fill. Novel·la amb un lèxic desbordant i rica en imatges, dona entendre la presència d'un talent emergent. Palmada (Camós, Girona) ha escrit diverses novel·les i s'ha presentat a diferents premis, encara que no té cap novel·la publicada.

Finalment, el jurat va declarar guanyadora l'obra ‘Viure entre dues fes. Conversos i religió a València abans de la Inquisició (1391-1450)’, de Guillermo López Juan, en la categoria València Nova d'assaig. El llibre és un estudi complet i acurat sobre una part de la història de València, sòlid i molt documentat. López Juan (València, 1994) és graduat i màster en Història per la Universitat de València. En l'actualitat, cursa estudis de doctorat en Història Medieval en les universitats de València i Picardie Julio Verne, finançats pel programa de Formació del Professorat Universitari del Ministeri de Ciència i Innovació.

Quant a les categories de narrativa en castellà (tant València com València Nova) i novel·la gràfica, el jurat va considerar que cap obra es corresponia amb les bases del Magnànim.