Onze dones aporten una mirada col·lectiva a Estellés a través del Magnànim
Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924 - València, 1993) no ha desaparegut mai del nostre escenari literari i cultural, encara més, ha suposat un lligam sòlid entre passat i present. Commemorar-lo i celebrar la seua poesia és, o hauria de ser, oferir-li una continuïtat, una durabilitat i un sentit en la memòria, i en l’espai, íntim i col·lectiu. Aquesta perdurabilitat és, en part, allò que recull i reflecteix el llibre “ Estellés: mirades i records”, publicat per la Institució Alfons el Magnànim.
Es tracta d’una obra col·lectiva, heterogènia per necessitat, un llibre que aporta les lectures d’Estellés que han fet onze dones —periodistes, filòlogues, investigadores, comunicadores, escriptores, historiadores, poetes. Són la mirada, les reflexions, les vivències i els records d’Isabel Añó, Irene Mira, Antònia Cabanilles, Xènia Dyakonova, Maria Àngels Francés, Meritxell Matas, Glòria Bordons, Fanny Tur, Begonya Pozo, Irene Rodrigo i Susanna Lliberós. “Hem llegit Estellés des de joves, l’hem recitat en sopars amicals, l’hem escoltat en concerts i al teatre, en boca de milers de veus; el citem contínuament, el duem al cor, als llavis i a les samarretes. Estellés és el poeta valencià que més poetes ha forjat: «la contundència dels seus versos no deixa opció a la indiferència»”, diuen les autores.
El resultat de tot això és, en part, aquest llibre polifònic, femení, honest i testimonial, íntim i esquinçat de vegades, sobre el poeta Estellés, la seua obra i la seua personalitat, escrit amb un agraïment immens cap a qui ens va ensenyar que «no s’és res si no s’és poble».
Lourdes Toledo (València, 1970) va estudiar Periodisme i Magisteri. S’ha dedicat des de sempre a aquest «ofici sanguinari» que és escriure peça rere peça, però també a ensenyar llengües i a fer pensar entorn de la literatura. Ha treballat en emissores de ràdio, en agències de premsa i ha format part de la creació i la coordinació de revistes com ara Caràcters, revista de llibres i Compactus. Revista d’Arxius i Biblioteques. Des de fa uns anys imparteix cursos de formació contínua al professorat i a persones adultes. A més, treballa com a periodista freelance i publica habitualment en diaris digitals com ara Eldiario.es, La Veu dels Llibres i La Veu del País Valencià, i en revistes com Caràcters, L’Avenç i L’Espill, entre altres.El seu primer llibre fou Amèrica endins (2019); després han vingut La inquietud (2021), Contra tot pronòstic. Una cultura en construcció (2022), Lluny d’Amèrica (2023), Efervescència programada (2024), El sol de l’hivern (2024) i, recentment, L’aventura del llibre català. Converses sobre edició entre dos segles (2024). Ha traduït de l’anglés les memòries de la poeta nativa americana Joy Harjo, Crazy Brave. Una dona valenta (2021) i actualment imparteix classes d’escriptura creativa i treballa en diversos projectes de llibres.
Isabel AñóAndrés (València, 1986) és llicenciada en Història de l’Art i màster en Patrimoni Cultural: Identificació, Anàlisi i Gestió per la Universitat de València. Acreditada com a guia de turisme per la Generalitat Valenciana, ha treballat a diferents museus com a educadora i guia. Actualment, és educadora al Museu Valencià d’Etnologia (l’Etno) i a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amb la campanya «Acosta’t». Ha publicat La València de Vicent Andrés Estellés. Mirada d’un poeta (2012) i des d’aleshores porta a terme visites guiades sobre Vicent Andrés Estellés a Burjassot i València.
Irene Mira-Navarro (Castalla, 1992) és doctora en Filologia Catalana, professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i especialista en poesia contemporània. També és membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Ha publicat estudis sobre la matèria, entre els quals destaca el llibre La poètica dels espais en Vicent Andrés Estellés (2021). Actualment, és curadora de l’edició dels darrers volums de l’Obra Completa Revisada del poeta de Burjassot.
Antònia Cabanilles Sanchis (Gandia, 1953) ha estat professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de València. Ara, ja jubilada, continua llegint i escrivint sobre els mateixos temes d’abans —semiòtica de l’espai, poètiques autobiogràfiques o estudis de gènere— i sobre obres d’autores i autors que li interessen. Des de fa molts anys participa en el taller de lectura de Carena, una experiència que procura una altra forma de llegir, perquè el plaer solitari de la lectura és la condició per a passar a un plaer posterior, el del diàleg, la felicitat de l’amistat.
Xènia Dyakonova (Leningrad, actual Sant Petersburg, 1985). Traductora, crítica literària i professora d’escriptura, també és autora de tres reculls de poemes en rus i, en català, de Per l’inquilí anterior (2015) i Dos viatges (2020); d’una recopilació d’articles, Apunts de literatura russa i un afegit polonès (2020), i d’El conte de l’alfabet (2022), Premi Crítica Serra d’Or de narrativa 2023. També ha guanyat el Premi Vidal Alcover de traducció (2016) per Narracions, de Nikolai Leskov, i el III Premi Pen (2017) per la traducció A banda i banda del petó, de Vera Pavlova.
Maria Àngels Francés Díez (Alcoi, 1976) és doctora en Filologia Catalana i llicenciada en Filologia Anglesa. És professora titular del Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant, on imparteix docència en l’àmbit de la literatura contemporània. És membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Les seues línies d’investigació inclouen la literatura autobiogràfica, la crítica literària feminista i els estudis sobre el cànon i la promoció de la literatura. Ha publicat, entre d’altres, la monografia Montserrat Roig: feminisme, memòria i testimoni (2012).
Meritxell Matas Revilla (Barcelona, 1988) és llicenciada en Periodisme, graduada en Estudis Anglesos i màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals. Doctora per la Universitat de Barcelona amb la tesi «“Al límit de la pell hi ha la metàfora”: un estudi de les poetes catalanes del segle xxi», és membre del Consell de Redacció de Compàs d’Amalgama; d’Haidé, estudis maragallians i Caràcters. Forma part de la Junta Directiva de l’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalana. Ha publicat en Reduccions, Caplletra, Riscat, Catalan Review i en monogràfics com ara La pàgina és la pell: estudis sobre Felícia Fuster i Escriptures de pandèmia.
Glòria Bordons Porrata-Doria (Barcelona, 1953) és doctora en Filologia Catalana i llicenciada en Història de l’Art. Actualment, és catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona i directora de la Càtedra UB Joan Brossa, autor sobre el qual ha escrit llibres, articles i antologies des de 1976. N’ha editat la Prosa completa (2013), Poemes visuals (2014), el catàleg raonat de poesia visual 1941-1970 (2019) i la Poesia completa (2021, 2022 i 2024). També ha estat investigadora principal del grup de recerca Poció. Poesia i Educació i impulsora del web www.viulapoesia.com.
Fanny Tur Riera (Sant Miquel de Balansat, Eivissa, 1961) és historiadora, arxivera, bibliotecària i gestora cultural. Llicenciada en Filosofia i Lletres, fou directora adjunta de l’Institut Ramon Llull, vicepresidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears. Actualment, és directora de l’Arxiu Històric d’Eivissa. Ha publicat nombroses obres, com ara Vara de Rey i l’Eivissa (1998), Postals antigues (2005) Narcís Puget, fotògraf (2006) o Neus Escandell, editora (2022). Com a coautora ha col·laborat, entre altres, en Dones. Reconstruïm la història. Les Illes 1880-1936 (2010).
Begonya Pozo Sánchez (València, 1974) és professora de Filologia Italiana a la Universitat de València. Ha publicat, entre altres, Poemes a la intempèrie (2011), Sense treva (2016), Excavant la llum (2019) i Arrel (2024). La seua obra ha estat traduïda a l’espanyol i recollida en diverses antologies, l’última de les quals és Flamarades sortiran. Antologia de poesia catalana feminista (2023), a càrrec de M. Antònia Massanet. El seu primer espectacle, D’una set antiga, pot llegir-se i escoltar-se gràcies al llibre CD homònim del grup Obert Poètic (2024). És mare de la paraula criptogínia.
Irene Rodrigo Martínez (Puçol, l’Horta Nord, 1990) va estudiar Periodisme i té formació en música i art dramàtic. És escriptora, guionista i divulgadora literària. Amb la seua primera novel·la, Tres lunas llenas, va guanyar el Premi València Nova de la Institució Alfons el Magnànim. Ha presentat i codirigit el programa de televisió i ràdio Una habitació pròpia (À Punt). És cocreadora i codirectora del pòdcast Velles (À Punt).
Susanna Lliberósi Cubero (Vila-real, 1973) és periodista i poeta. També mare i filla. Com ella escriu: «Vaig nàixer i visc a Vila-real. M’apassiona la comunicació i em corprén el poder de la paraula. Conte històries, personals i alienes. Ho faig amb poemes o parlant amb la gent darrere d’un micròfon. He publicat els llibres de poesia Cel·les, Compàs d’espera, Llibre dels espills i El Crit. M’agrada veure i viure el món poèticament i estic agraïda que així siga. Si haguérem de buscar culpables, Estellés en seria un».
