20 de novembre, Dia del Llibre Valencià

El 20 de novembre, se celebra el Dia del Llibre Valencià. Es commemora este dia perquè, en esta data de 1490, es va publicar en valencià la primera edició del Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.

Es tracta d’una jornada dedicada a la promoció de la literatura en valencià, conéixer els nostres escriptors, familiaritzar-nos amb llibres en valencià i fomentar la lectura entre els habitants de la Comunitat Valenciana.

En la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, tenim un catàleg ampli i variat de títols i autors valencians de diferents gèneres, que va des d’autors clàssics com Sor Isabel de Villena, Joanot Martorell, Jaume Roig i Ausiàs March, passant per Vicent Andrés Estellés, Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster, fins a les darreres publicacions d’autors novells i més recents.

El Magnànim fa una selecció de llibres en valencià perquè goges d’este dia:

Dels faristols als pòdcasts, de Teresa Ciges Barberán

Premi València Nova Alfons el Magnànim d’assaig 2023

El paradigma comunicatiu ha canviat, i també el polític. La comunicació política ha d’adaptar-se al nou context i té el repte de fer arribar els missatges a unes noves generacions interessades més per causes que per ideologies, que formen part d’un segment de la població desencantat amb la política. L’infoentreteniment es fa més necessari que mai i les xarxes socials faciliten la creació de formats autoproduïts pels actors polítics, cosa que permet fer disminuir la dependència dels grans mitjans. A més, els influencers es posicionen com figures comunicatives clau en la conformació de l’opinió pública.

Dels faristols als pòdcasts aborda des d’una perspectiva externa l’evolució d’estos nous formats, però també ofereix una visió interna amb entrevistes a diversos polítics que han optat per fer programes d’infoentreteniment en You Tube, tot això per a oferir una radiografia completa de les estratègies que s’estan duent a terme des de la política per a arribar a les noves generacions.

Desinformació i poder, de Raúl Rodríguez Ferrándiz

Premi València Alfons el Magnànim d’assaig 2023

Hi ha un lema ben conegut que diu que la informació és poder. En canvi, este llibre gira al voltant de la relació entre desinformació i poder. Qui disposa d’una informació manté un poder sobre els que la ignoren, però, quan la informació sembla accessible amb un sol clic, quan tot esdevé objecte de filtracions i compartir és la consigna, llavors el poder ja no es recolza sobre la informació privilegiada: passa a exercir-se des del soroll confusionari en un caldo espés en què els relats es disputen una atenció limitada i la veritat no és un horitzó estable per a confrontar-los, sinó un valor que cotitza en un mercat i es privatitza, es viralitza i es monetitza sense a penes relació amb els fets.

Este assaig representa en suma una breu introducció a la trumpologia, Cambridge Analytica i la propaganda computacional, el Pizzagate, la decadència de la saludable sàtira informativa, les estratègies de Wikileaks i Facebook i la cara oculta de la transparència, les conspiranoies que es varen articular en una elaborada plandèmia, el magnetisme que exerceixen sobre nosaltres els rumors i les mentides més desmesurades, la vanitat digital que ens du a compartir compulsivament per un grapat de likes, els trols impostors i la metxa que incendia les xarxes amb elements racistes i sexistes per mitjà d’identitats falses, Black Mirror com a distopia més presentista que futurista...

El País Valencià. Estudis de geografia, història i art

Manuel Sanchis Guarner. Obra completa II

Este segon volum de l’obra completa de Sanchis Guarner, titulat El País Valencià. Estudis de geografia, història i art, arreplega els seus estudis sobre diversos aspectes de la geografia, la història i la producció artística del País Valencià amb temes tan variats com la València visigòtica, la València musulmana, la vertebració i el poblament del Regne de València a partir de la conquesta de Jaume I, el desenvolupament urbà de la capital al llarg dels segles, la visió que diversos viatgers forans forniren del País Valencià a partir del seu pas per estes terres, les demarcacions i denominacions històriques del Regne de València, el paper de personatges cabdals de la història literària i cultural com Francesc Eiximenis, sant Vicent Ferrer i Joan Lluís Vives, i les aportacions de pintors i gravadors valencians de distintes èpoques.

Contes i narracions, de Sant Vicent Ferrer

Sant Vicent Ferrer és un personatge immens. En l’Europa a cavall dels segles xiv i xv, fon un referent a qui acudien tant reis, papes i ciutats com gent humil i subalterna. Uns li demanaven consells, els altres, consol, en un temps convuls sacsejat per guerres, pestes i fams. Bona part de les seues experiències i el seu pensament ens han arribat a través dels sermons. El caire doctrinal de les homilies ha dificultat la recepció del que, en realitat, és un artefacte literari formidable. Sant Vicent feia servir contes, narracions, faules i històries com a estratègia pedagògica i persuasiva. Ferran Garcia-Oliver els ha extrets del conjunt del sermonari i ens ofereix alhora la versió original i una adaptació per a facilitar-ne la lectura. Sant Vicent mereix àmplies audiències. Ple de gràcia i enginy, fascinava els oients i, avui en dia, encara és capaç de commoure’ns. Les narracions ens submergeixen en els set pecats capitals de la tardor gòtica presidits per la violència, la luxúria i la cobdícia, però també ens parlen de la necessitat de la pau i la solidaritat per a l’harmonia del món.

La Casa Tena. Un segle d’imatgeria valenciana, de Juan Bautista Tormos Capilla

Este llibre és un treball d’investigació acurat i exhaustiu sobre la Casa Tena de València des de l’inici del més reconegut obrador d’imatgeria valencià envers l’any 1880 fins a la riuada del Túria de l’any 1957, que en provocà el tancament definitiu. El lector trobarà informació relacionada amb la vida artística i quotidiana d’un taller dedicat a l’escultura, la imatgeria i l’artesania religiosa tallada en fusta policromada, una forma d’art sacre que arribaria a formar part de la cultura popular de la ciutat de València entre els segles xix i xx.

Escrits valencians, de Rafael Ferrer i Bigné

Escrits valencians integra totes les obres en valencià de Rafael Ferrer i Bigné: una cinquantena llarga de poemes i textos en prosa que es publicaren de manera esparsa i representen una de les aportacions literàries més sòlides i remarcables del nostre vuit-cents convenientment editades per Rafael Roca. Entre les composicions líriques, figuren algunes de les poesies que feren meréixer un major renom a Ferrer, com «Tirant a la joia», «Les tres germanes» i «La creuada dels poetes». El gruix de la prosa està constituït per les semblances biogràfiques que Ferrer dedicà als escriptors Tomàs Villarroya, Josep Bernat i Baldoví i Pasqual Pérez i Rodríguez, així com per l’article en què donava notícia del testament d’Ausiàs March i el discurs que pronuncià com a president de Lo Rat Penat (1881).