Coneix les obres guanyadores dels Premis València i València Nova 2024
Ja estan disponibles els darrers llibres dels premis literaris València i València Nova 2024 de la Institució Alfons el Magnànim en el nostre lloc web.
Las obres guanyadores són les següents:
· Salón de rechazados, de Giuseppe Turiello (Premi València Nova Alfons el Magnànim de poesia en castellà 2024)
Salón de rechazados, òpera prima d’una important busca i bellesa formal, és el viatge d’una sensibilitat refinada a través de la música i l’art amb parades en cels i inferns, i és l’arribada al món literari d’un poeta la personalitat del qual no deixarà mai indiferents els seus lectors.
Giuseppe Turiello Hernández ha crescut a mig camí entre Itàlia i Espanya, les seues dos pàtries, gojant de la bellesa que ofereixen eixes cultures germanes. És graduat en Història de l’Art per la Universitat de Sevilla i màster en Humanitats Digitals. A més de poeta, és un diletant apassionat de les belles arts, especialment de la pintura, el ballet i la música, que interpreta en la guitarra clàssica i el piano. Excepte uns primers versos publicats en la revista Entorno Literario, és un poeta absolutament inèdit.
· Batman ha dejado de quererte, d’Alberto Torres (Premi València Alfons el Magnànim de poesia en castellà 2024)
Batman ha dejado de quererte funciona com un conjunt de cartes antimorals escrites des d’una erudició notable, però des de la irreverència temàtica i formal, amb un alt contingut de crítica social, paròdia i sarcasme. Sota l’aparença d’un llenguatge directe i clar, s’amaga una important base filosòfica i cultural.
Alberto Torres Blandina (València, 1976) és professor de Literatura. Com a novel·lista, ha publicat Cosas que nunca ocurrirían en Tokio (Bellacqva 2008), Niños rociando gato con gasolina (Siruela 2008), Mapa desplegable del laberinto (Siruela 2010), La trilogía del frío, publicada entre 2015 i 2019, i Jávea (Candaya 2020). També ha publicat el poemari Los cementerios vacíos (La Moderna 2019). Tierra (Candaya 2024) és la seua darrera novel·la. També és escriptor de literatura infantil. La seua obra s’ha traduït al francés, l’alemany, l’italià, el portugués, el grec i l’hebreu, i ha sigut guardonat a Espanya i França.
· Nimfeu, d’Andreu Blai (Premi València Nova Alfons el Magnànim de poesia en valencià 2024)
En Nimfeu, Premi València Nova de poesia, la veu poètica es projecta cap al món fantàstic de la infantesa i tracta així de construir-se una identitat ferma. En el centre de tot, està Nimfeu com aquell món imaginari que aglutina el passat i la seua dualitat indissoluble, és a dir, com a zona de confort i llosa que ens impedeix avançar.
Andreu Blai Fernández-Serrano nasqué a Sueca el 1998. Graduat en Sociologia i Ciències Polítiques i de l’Administració Pública, també ha cursat el màster en Pensament Filosòfic Contemporani a la Universitat de València. Al llarg dels anys, ha compaginat l’escriptura amb altres estudis i treballs temporals i precaris. Des del 2021, ha sigut un col·laborador actiu en revistes i diaris de caràcter cultural com La Veu dels Llibres, Núvol, Morlanda, Gargots i Laocoonte. Revista de Estética y Teoría de las Artes. L’any 2022, fundà Caldesa, una revista de literatura en català, i n’és un del editors. Este és un projecte obert i col·laboratiu que aspira a convertir-se en un punt de trobada entre escriptors jóvens. Finalment, el 2023, va ser finalista del Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra amb el poemari Nimfeu. Malgrat tindre la tradició literària com a referent, es considera eclèctic pel que fa a les seues preferències poètiques. Al final, estes no són sinó l’element conductor d’una poesia que s’escriu pensant-se a si mateixa.
· Venien i se m’enduien, d’Ismael Sempere (Premi València Alfons el Magnànim de poesia en valencià 2024)
Ismael J. Sempere ha guanyat el Premi València de poesia amb un poemari àgil i molt pròxim a la tradició oral, que explora la relació de la poesia amb la memòria, la natura i el temps.
Ismael J. Sempere Mirón (Alfafara, 1995) es poeta, actor i activista cultural. És graduat en Filologia Catalana per la Universitat de València i en Estudis Superiors d’Art Dramàtic en l’Institut del Teatre de Barcelona.
Abans de Venien i se m’enduien, havia publicat Pan de luna (2019), premi del XXII Certamen de Poesia Marc Granell – Vila d’Almussafes, i Sem (2020), XVII Premi Universitat de València d’Escriptura de Creació. El 2023, fou finalista del VI Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra. Ha participat en revistes literàries com la Poetry Spam (vol. III), Gargots Revista Literària (de la qual fou membre fundador) i Caràcters.
· Morgada, d’Isidre Palmada (Premi València Nova Alfons el Magnànim de narrativa en valencià 2024)
Ángeles ha nascut per a tindre fills, com la mare i l’àvia; així i tot, no pot tindre’n. Este buit la consumeix i l’espenta cap a l’abisme. El seu desig de ser mare contra tot i tots l’obligarà a travessar línies que mai s’hauria imaginat i a assumir-ne les conseqüències. Blai, el seu marit, i Niouma, en un triangle amorós, l’encaminaran a la catàstrofe: un pou psicològic dins del qual apareixerà Morgada.
En Morgada, els protagonistes hauran de fer front als seus dimonis propis i trobar la força per a avançar enmig dels reptes que la vida els presenta. És una novel·la que explora l’ambigüitat de les emocions i les relacions humanes i reflexiona sobre els conceptes de maternitat i família.
Isidre Palmada començà tard a escriure. Primer, es dedicà a l’estudi, a donar classes, a fer de secretari i de director en instituts públics i a gestionar una empresa privada. Després es va matricular en l’Escola d’Escriptura la Mercè (Girona), on va rebre lliçons del malmés Vicenç Pagès.
· Anatomia patològica, de Vicent Borràs (Premi València Alfons el Magnànim de narrativa en valencià 2024)
Quins són els dies gats? Són els que durant dos anys marquen una vida, dies sinuosos, que primer avancen i després reculen, dies que badallen desficiosos i salten àgils pels mobles, dies de caure i alçar-se, de resistir l’embat imprevisible de viure. En este dietari, Vicent Borràs ens relata les seues vivències i els seus pensaments durant aquell temps marcat per la diagnosi i el tractament del càncer. Però, per a Vicent Borràs, la vida difícilment es pot separar de la literatura. Fins i tot en els moments més difícils, la literatura, la música i l’art li són imprescindibles alhora que l’ajuden a deixar constància del seu tram final com a professor a Alacant, o, potser justament perquè són mals moments, recorre a l’escriptura.
En Anatomia patològica, Borràs demostra una vegada més el seu talent combinant l’agilitat de la narrativa, la bellesa de l’escriptura poètica i la reflexió pròpia del dietari.
Vicent Borràs (Algemesí, 1962) és un dels representants més rellevants de la narrativa valenciana actual. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València, ha rebut uns quants guardons, com el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil amb Els silencis de Marc, el Premi Constantí Llombart de Narrativa amb Lennon i Anna, i el Premi de Novella·la Ciutat d’Alzira amb Què saps de Vidal Palau? En Bromera, podem destacar també Notes finals, L’últim tren i Primavera encesa, entre altres.
· Viure entre dues fes. Conversos i religió a València abans de la Inquisició (1391-1450), de Guillermo López Juan (Premi València Nova Alfons el Magnànim d’assaig 2024)
El 9 de juliol de 1391, la jueria de València va patir un assalt violent i els seus habitants, al voltant de 3.000 jueus, foren batejats a la força. Aquell dia, nasqué una comunitat, la dels conversos, que seria perseguida a partir del 1482 arran de l’establiment de la Inquisició a la ciutat. Però, què va ocórrer els 90 anys que precediren l’arribada del Sant Ofici a València? Este estudi explora quins van ser i com canviaren les creences dels conversos entre el judaisme i el cristianisme durant un període en què no van patir una persecució religiosa sistemàtica. A partir d’un elenc documental variat i abundant, l’autor qüestiona el pressupost que motivava els inquisidors i la insinceritat del cristianisme dels conversos, i analitza la dificultat de viure entre dos fes en la Baixa Edat Mitjana.
Guillermo López Juan (València, 1994) és graduat en Història (2016), màster en Professorat d’Educació Secundària (2017) i en Història de la Formació del Món Occidental (2018), i ha sigut guardonat amb premis extraordinaris per la Universitat de València. L’any 2018, obtingué un contracte predoctoral de Formació del Professorat Universitari del Ministeri de Ciència i Innovació per a fer una tesi doctoral en història medieval sobre els conversos de València durant el segle xv en les universitats de València i Picardie Jules Verne.
· Art i protesta ciutadana, de Bàrbara Martínez Biot (Premi València Alfons el Magnànim d’assaig 2024)
A la fi del segle xx, la ciutat de València visqué un ressorgiment de les protestes ciutadanes amb l’aparició d’una sèrie de col·lectius que s’oposaven a determinades polítiques públiques. Esta investigació en forma d’assaig té un doble objectiu: d’una banda, fer una compilació d’experiències i declaracions dels col·lectius més representatius, i, de l’altra, mostrar la relació entre art i protesta d’una manera pràctica.
Art i protesta ciutadana està dividit en quatre parts. La primera, «Ciutat, activisme i art públic», és un estudi sobre la terminologia al voltant dels problemes de la ciutat contemporània i l’art relacionat amb l’espai quotidià i l’art públic; la segona, «La ciutat de València», és un resum de la història de la València del segle xx centrat en la política urbanística; la tercera, «Protesta ciutadana», és una anàlisi de la trajectòria de grups en defensa del territori com AAVV Sant Marcel·lí, AAVV Natzaret, Salvem el Botànic, Salvem el Cabanyal, Ca la Dona, Marfull, Per l’Horta, Ex-Amics de l’IVAM i Jo no t’Espere…; i finalment, la quarta, «Registres activistes en l’art contemporani», és una breu exposició de casos de l’art contemporani activista que poden exemplificar les múltiples influències entre protesta i art.
El jurat ha acordat per unanimitat deixar desertes les modalitats dels premis València Nova de narrativa en castellà, València de narrativa en castellà, i de novel·la gràfica.
