Dia Mundial de la Poesia
En el Dia Mundial de la Poesia, celebrat cada any el 21 de març, la Institució Alfons el Magnànim commemora una de les formes lingüístiques més preuades d’expressió i d’identitat de la humanitat.
És un gran dia per a donar suport a la diversitat lingüística a través de l’expressió poètica, i és una ocasió per a fomentar els poetes, promoure la lectura, l’escriptura i l’ensenyament de la poesia, i augmentar la visibilitat de la poesia en els mitjans.
Per a celebrar el Dia Mundial de la Poesia, ací va una mostra de les nostres col·leccions en poesia més destacades:
Col·leccions del Premi Institució Alfons el Magnànim de poesia en valencià i de poesia en castellà
Són els premis literaris valencians més antics, ja que les primeres convocatòries corresponen a la dècada dels 50 del segle xx. Les distincions tenen onze categories en les modalitats de narrativa en valencià i castellà, poesia en valencià i castellà, assaig i novel·la gràfica.
El nostre últim guanyador de la categoria de poesia en valencià és Albert Garcia Elena amb l’obra L’illa de Henderson. En este poemari, l’autor reflexiona, ironitza a vegades, sobre la contemporaneïtat i els seus derivats des d’una perspectiva crítica: les experiències vicàries, la hiperdigitalització de les nostres vides i les nostres rutines, i la superficialitat en què ha caigut la societat són alguns dels temes sobre els quals reflexiona el poemari. El darrer guanyador de la categoria de poesia en castellà fon Juan Ramón Santos amb l’obra Vida salvatge.
Col·leccions del Premi Institució Alfons el Magnànim València Nova de poesia en valencià i de poesia en castellà
El València Nova, dirigit als menors de 36 anys i a persones de qualsevol edat sense cap llibre publicat en la categoria, manté les modalitats de narrativa en valencià i castellà, poesia en valencià i castellà, i assaig.
Entre els darrers guanyadors en poesia en castellà, trobem Los trabajos sin Hércules, de Mayte Gómez Molina; Jirafas en el zoológico de Atlanta, d’Álvaro Carbonell; Ulises X, d’Alberto Guirao; La mala conciencia, de Mario Vega, i La teoría de los autómatas, d’Estefanía Cabello.
Entre els darrers guanyadors de poesia en valencià, es troben Mise en abyme, de Tatiana Hidalgo-Marí; Rondalles i altres veritats, de Laia Fontana i Bria; El cor heretge, d’Aina Garcia Carbó; Blanc breu, d’M. Carme Rafecas, i Abstraccions i certeses, de Bruna Generoso.
La col·lecció «Antologies» consta de catorze obres amb una edició molt curada, pensada per a gojar amb els versos d’autors que desborden sensibilitat i s’atreveixen amb el gènere literari més difícil, la poesia. Entre els darrers títols publicats, estan Arquitectura de la palabra. Antología poética; Celebración de la palabra. Antología poética, i 101 Juejus i 12 Robaiyat: de la Xina a Al-Àndalus, els tres de diversos autors.
És una col·lecció amb les obres completes dels poetes més destacats de la nostra terra. La col·lecció compta amb obres com Por una ciega ley del corazón, de Francisco Brines; Poesia completa. 1979-2021, d’Antoni Ferrer; El temps en ordre. Poesía completa, de Teresa Pascual; Poesia completa. 1971-2018, de Josep Piera; Defensa d’una forma. Poesia completa 1976-2018, de Jaume Pérez-Montaner; Primera soledad, de Vicent Andrés Estellés, y Poesia completa 1976-2016, de Marc Granell.
La col·lecció «Poesia» ha mantingut des del començament la vocació de donar a conéixer veus poètiques d’un prestigi sostingut en els seus països d’origen, però poc o gens conegudes a Espanya, al costat de noms ja consagrats de la lírica al nostre país. Entre les darreres publicacions, destaquen Poemes 1850-1886, d’Emily Dickinson; Ciutadà. Poema líric nord-americà, de Claudia Rankine, i Poemes inèdits, de Joan Fuster.
Fora de les nostres col·leccions i dins d’este gènere, disposem d’un ampli nombre de publicacions en col·laboració amb altres editorials, com:
Avern, de Louise Glück
Glück ens parla de la infantesa i la vellesa sense ni tan sols parpellejar. Fugint de complexitats metafísiques i profunditats forçades, explora el cos i la ment amb una acidesa que et tragues com una llepolia i et fa qüestionar la dimensió real de la poesia, regne alhora de la desil·lusió i la il·luminació.
Poesies i proses valencianes, de Teodor Llorente
Poesies i proses valencianes arreplega 151 composicions líriques i 20 escrits en prosa (entre articles, pròlegs, discursos...), els quals el converteixen en el volum llorentí més complet que s’haja publicat mai, ja que incorpora textos desconeguts fins ara que són fruit de les investigacions que continuen fent-se. A més, s’ha confeccionat amb voluntat de difusió, amb la qual cosa presenta el nostre escriptor més destacat del segle xix i un dels més influents del xx com un clàssic modern. La intenció ha sigut, tal com afirma Francesc Pérez i Moragón en la presentació que encapçala el volum, «de fer accessible l’obra llorentina a un gran nombre de persones i, per tant, de trencar aquella tràgica discontinuïtat en el coneixement i el reconeixement de les grans figures de la tradició literària valenciana».
Nit fidel i virtuosa, de Louise Glück
La poesia d’esta escriptora ha sigut titllada de confessional, un estil molt cultivat en la poesia anglosaxona. En Glück, els versos ens diuen que «Jo era com una llum brillant passant a través d’una cambra fosca» si la cambra fosca és el llenguatge, sempre mentider, que es revela per la contingència de la vida mateixa. La seua producció literària brilla, entre altres coses, perquè exigeix un paper actiu al lector. Nit fidel i virtuosa és un dels seus llibres més potents, subtils i profunds.
