El catedràtic Vicent J. Escartí dirigirà Debats i el professor universitari Rafael Roca la Revista Valenciana de Filologia
Canvis en la direcció de dos de les revistes de la Institució Alfons el Magnànim. Tant Debats como la Revista Valenciana de Filologia tenen ja nous directors, que avancen canvis per aconseguir publicacions més divulgatives sense renunciar al rigor científic. La primera d’elles serà dirigida a partir d’ara per Vicent J. Escartí, mentre la segona passa a la direcció de Rafael Roca.
Escartí (Algemesí, 1964) és catedràtic de Literatura Medieval i Moderna a la Universitat de València. Ha publicat nombrosos estudis sobre la cultura i literatura i ha tingut cura d’edicions de textos valencians antics, literaris i historiogràfics. Darrerament ha publicat el volum Jaume I en la memòria d'un poble (València, 2021) i el Dietari de Jeroni Sòria (2024). En l’àmbit de la literatura de creació, ha publicat les novel·les Dies d’ira -traduïda a l’anglés i a l’italià, Els cabells d’Absalom, Espècies perdudes, Nomdedéu, Naumàquia, L’abellerol mort i El mas de les ànimes. Col·labora en diferents mitjans de comunicació, com Levante i Saó. És director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha estat fundador i és director de la revista Scripta.
“Debats. Revista de cultura, poder i societat”, fundada el 1982, és publicada per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i de Recerca de la Diputació de València amb la voluntat de promoure els debats contemporanis sobre les relacions entre la cultura, el poder i la societat des d'una perspectiva àmplia i multidisciplinària integrant la perspectiva de las ciències socials i els estudis culturals. Actualment, la revista Debats està indexada a Emerging Sources Citation Index i a Scopus.
Per la seua part, Rafael Roca (Alaquàs, l’Horta Sud, 1971) és professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, on imparteix classes de literatura. Secretari de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), és també membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Històrico-Arqueològica), acadèmic corresponent a València de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB), membre de la Societat Verdaguer d’estudis literaris (SV), del Grup d’Estudis de la Literatura del Vuit-cents (GELIV) i de l’Institut Superior d’Investigacions Científiques-IVITRA.
Historiador de la literatura, ha centrat l’interés de les seues investigacions en l’estudi dels escriptors i les institucions culturals que protagonitzaren la segona meitat del segle XIX i el primer terç del XX. Al respecte, ha participat en multitud de simposis i congressos, ha realitzat diverses estades docents internacionals i ha publicat estudis en revistes com ara Caplletra, Llengua & Literatura, Randa, Afers, Anuari Verdaguer, eHumanista/IVITRA, Medioevi, Studia Iberica et Americana, Tirant, Concret i Estudis Romànics. Entre els seus llibres, cal destacar: Escrits polítics (1866-1908) de Teodor Llorente (2001), Teodor Llorente, el darrer patriarca (2004), Poesies valencianes de Constantí Llombart (2006), Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana (2007) –premi Ferran Soldevila de Biografies i Investigacions Històriques (2006)–, Teodor Llorente i la Renaixença valenciana (2007), La Renaixença i la Ruta del Cister (2008), Lo foc sagrat de la fe. Antologia de poesia religiosa de Teodor Llorente (2010), El valencianisme de la Renaixença (2011) –premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta (2010)–, La Renaixença valenciana i el redescobriment del país. El Centre Excursionista de Lo Rat Penat (1880-1911) (2011), l’edició crítica de l’Obra Valenciana Completa de Llorente (2013), Poesies i proses valencianes de Llorente (2016), El sol de nostra glòria. La germanor cultural valencianocatalana a través d’un epistolari inèdit de Teodor Llorente (1865-1910) (2018) –premi d’assaig i investigació Francesc Martínez i Martínez de l’Ajuntament d’Altea (2018)–, Memorias de un viaje a Italia, d’Eduard López-Chavarri (2019), Viatge a Escandinàvia (1911), de Josep Sanchis Sivera (2021) i Escrits valencians de Rafael Ferrer i Bigné (2023). A més, ha publicat el dietari Proejant el temps (2022), en el qual, entre d’altres coses, narra les peripècies de l’estada docent que en 2019 realitzà a la Universitat de Verona.
Membre de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud (IDECO), forma part dels consells de redacció de les revistes Saó, Caràcters i Quaderns d’Investigació d’Alaquàs, és el secretari de redacció de dues publicacions especialitzades –Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna i la Revista Valenciana de Filologia– i col·labora habitualment en el diari Levante-EMV.
La Revista Valenciana de Filologia és una publicació acadèmica d'abast internacional, dedicada a difondre treballs sobre la literatura, la llengua i la cultura dels valencians principalment. Va adreçada a tots els investigadors d'aquestes matèries. Revista Valenciana de Filologia naix amb la voluntat de trobar-se disponible en accés obert, tot seguint la Declaració de Berlín (ACG194/2008), i que pretén fer accessibles els coneixements a tothom, en àmbits internacionals, amb l'accés lliure a les publicacions. Reprén, també, la capçalera històrica de la publicació que va fundar i dirigir Artur Zabala entre el 1951 i el 1981.
