El Libro blanco, l'estudi més ampli del còmic a Espanya

La setmana passada, es presentà el Libro blanco del cómic en España, concebut com l'estudi més ampli sobre este sector al nostre país. Este estudi, elaborat per la Sectorial del Còmic amb la col·laboració de la Direcció General del Llibre, del Còmic i de la Lectura i Acció Cultural Espanyola, és fruit de més de tres anys de treball i s'ha dut a terme amb la col·laboració de més de 650 professionals, entre els quals es troben guionistes, artistes, professionals de la traducció, editorials, llibreries i docents.

Té com a fi, entre altres, donar forma a noves accions encaminades a establir ajudes específiques per als creadors de còmic, que el còmic arribe a nous públics i la formació de lectors jóvens.

Parlant de xifres, el Libro blanco del cómic destaca que la indústria del còmic té un grau de professionalització molt elevat en el sector editorial espanyol, ja que integra més de 1.000 creadors, més de 80 editorials, 200 llibreries i 122 esdeveniments, que generen més de 1.500 llocs de treball especialitzats. A més, hi ha 4.600 novetats anuals, que generen una facturació estimada de 130 milions d'euros, la qual cosa suposa aproximadament el 7 % del mercat editorial espanyol sense comptar els llibres de text.

Entre les dades principals, destaquem que només el 21 % dels creadors enquestats admeten poder viure únicament de fer còmics i que el 78 % dels creadors són hòmens, el 20 % dones i el 2 % no binaris. Sobre les llengües d'edició, el 95 % de les editorials publica en castellà, i els altres idiomes més utilitzats són el valencià/català (39 %), el basc (11 %) i el gallec (5 %).

Malgrat el reconeixement i la qualitat dels creadors espanyols, les obres traduïdes a partir d'altres idiomes són la majoria en el mercat espanyol, amb un 85 % dels títols publicats (predominen els continguts originats als EUA, el Japó i França especialment). En el marc de l'edició industrial, la Comunitat Valenciana és la tercera amb un 17 %, per darrere de Catalunya amb un 32 % i la Comunitat de Madrid amb un 19 %.

València en si ja compta amb quatre esdeveniments dedicats purament a l'autoedició: Recreo, Tenderete, la Fira del Llibre Baba Kamo i els estands dedicats al fanzín en macroesdeveniments com el Saló del Còmic, la qual cosa reflecteix la situació d'importància que ha anat adquirint el nové art els darrers anys.

La Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació atorga el Premi València de novel·la gràfica. Al guanyador del premi, se li edita la seua obra en col·laboració amb Andana Editorial.

Entre les obres guanyadores, estan:

– Rotunda, de Candela Sierra, guanyadora del Premi València de novel·la gràfica 2022, és una història que ens descobreix les incoherències d’un panorama laboral que s’ha vestit de neologismes i tendències, però que, en realitat, encara manté interiorment valors neoliberals i masclistes.

– Un os al Marroc, de Lluc Silvestre i Mr. Ed, té el premi al còmic millor editat el 2022 per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. És un diari interessant i divertit sobre com es crea un festival musical al Marroc. El relat en primera persona de Lluc Silvestre va molt més allà d’això: és a més un assaig amé sobre la música i la seua indústria, la mescla sonora i cultural, i també una connexió necessària sobre els estereotips de la idea de nosaltres i la dels altres, tot això magistralment plasmat pels dibuixos d’Ed, que converteixen Un os al Marroc en un calidoscopi gràfic desbordant.

– Temporada de collita, d’Alba Flores i Ángel Abellán, ens mostra tres generacions de dones diferents que es reuneixen cada matí a les 11 per a menjar-se un entrepà i xarrar de les seues inquietuds, pors, diferències i semblances, tot això mentres contemplen embadalides el camp de bresquilles que s’estén darrere de la fàbrica de conserves.

– L’era d’Aquari, de Jordi Peidró i Torres, de tints autobiogràfics, és la història d’un viatge exterior per Rússia, Mongòlia i la Xina, i d’un viatge interior pels sentiments i records del protagonista. Com bé diu l’Àlex: tragèdia?, comèdia?, tot alhora?, què és la vida si no?

– Dues monedes, de Núria Tamarit, és la història d’una adolescent europea que viatja al Senegal acompanyant sa mare, que treballa en el projecte de construcció d’una biblioteca i una emissora de ràdio en un poble d’agricultors i pescadors al nord del país. Habituada a les comoditats i dinàmiques de l’anomenat primer món, a mesura que es va aclimatant als ritmes i els costums del lloc, anirà prenent consciència que la mitat del seu equipatge eren tòpics, prejudicis i desconeixement.