El Magnànim i l’AVL publiquen una nova edició d’El País Valencià i els altres. Peripècies i avatars d’una ètnia
La Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua han coeditat el llibre El País Valencià i els altres, d’Emili Gómez Nadal, una obra publicada durant els anys noranta del segle xx, però ara amb una ordenació diferent de la selecció d’articles.
Francesc Pérez Moragón s’encarrega de la introducció i l’edició d’una obra que és una profunda reflexió de l’autor sobre la condició valenciana feta a partir de la seua visió com a historiador i polític, una reflexió motivada per la realitat del moment en què va escriure el llibre i amb la mirada posada en el futur del seu poble.
La primera edició del llibre El País Valencià i els altres. Peripècies i avatars d’una ètnia és de 1972. La Institució Alfons el Magnànim publicà el 1990 Articles (1930-1939). El País Valencià i els altres dins de la col·lecció «Biblioteca d’Autors Valencians» i amb un apèndix en què es reprodueix la part de la compilació d’articles d’un dels autors que varen mantindre el valencià en la seua producció durant l’exili.
En esta nova coedició del llibre, s’ha treballat a partir de l’edició del Magnànim de 1990 amb una nova maquetació del text redigitalitzat d’El País Valencià i els altres i una nova introducció de Francesc Pérez Moragón.
Emili Gómez Nadal nasqué a València el 1907. Estudià Filosofia i Lletres, en la secció d’Història, en la Universitat de València, i, acabada la carrera amb premi extraordinari, es va doctorar a Madrid el 1929. Fon un dels principals promotors d’Acció Cultural Valenciana, creada el 1930, i participà el mateix any en la fundació de l’Agrupació Valencianista Republicana. Mentrestant, exercia la docència en la seua facultat com a professor auxiliar i temporal i publicava nombrosos articles en el setmanari El Camí (1932-1934). L’adscripció de Gómez al comunisme es consumà a París, on residí durant el curs 1933-34 becat per la Junta d’Ampliació d’Estudis. En tornar a València, entra en contacte amb la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris i col·labora en la publicació comunista Verdad, en La República de les Lletres (1934-1936) i, des de la fundació el 1935, en Nueva Cultura.
