El Magnànim publica El vici de la introspecció, el tercer volum de l'obra de Josep Iborra
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar el tercer volum de l'Obra literària de Josep Iborra El vici de la introspecció. El descrèdit de l'humà. Espigolant Montaigne. Correspondència amb Josep Garcia Richart. El títol prové d'una anotació breu, quasi un aforisme, que apareix en un dels assajos de la primera part: «El vici de la introspecció, o la introspecció com a vici, o els vicis de la introspecció.»
En el llibre l'experiència literària pres el caràcter d'una experiència total, no sols estètica, una aventura intel·lectual que s'identifica amb un procés d'interrogació i de coneixement de la realitat i del propi jo, entre lligada amb la reflexió sobre la literatura i el món de les idees. El volum està organitzat en tres parts:
La primera, El descrèdit de l’humà, conté uns assajos de diferent extensió, i apunta a una de les idees centrals d'aquest llibre. Per a Josep Iborra, en la cultura moderna europea s'ha produït una centralitat del jo, a partir sobretot de Descartes, que, paradoxalment, és paral·lela a una desorientació sobre què és l'home i a un descrèdit o devaluació de la idea de l'humà.
La segona part, Espigolant Montaigne, és el resultat d'una lectura a fons del llibre de Montaigne. Josep Iborra es va mostrar especialment sensible en la seua lectura de Montaigne als aspectes problemàtics, contradictoris i paradoxals dels Assajos, com per exemple l'escissió, aparent si més no, entre un Montaigne conservador i un Montaigne crític de tot el que cal conservar.
El tercer i últim bloc d'aquest volum està format per la correspondència entre Josep Iborra i Josep Garcia Richart. La majoria de les cartes conservades es van escriure totes durant els estius del 2005 al 2010. Garcia Richart va iniciar aquesta correspondència al juliol de 2005 per a combatre la soledat i mantindre el contacte amb el seu amic, que passava l'estiu a Navajas, un poble de l'Alt Palància. El lector d'aquest epistolari podrà apreciar que es tracta d'un document d'un enorme interés humà i literari, on intercanvien reflexions sobre músiques i llibres, i fan balanç de diversos aspectes lligats a la seua experiència vital. Algunes de les cartes contenen crítiques bastant contundents de personalitats del nostre món cultural.
El Magnànim va posar en marxa l'edició de l'Obra literària de Josep Iborra en 2021, que reunirà tant l'obra publicada fins ara com la que ha romàs inèdita. El primer títol d'aquesta sèrie va ser Una literatura possible, editat en dos volums, que recullen una selecció de les més de set-centes ressenyes crítiques que va escriure per a diverses publicacions periòdiques, en què comentava l'actualitat editorial, i una sèrie d'assajos sobre autors i períodes de la literatura valenciana.
En 2022 es va publicar el segon títol, el Diari 1965-1977, que sorprén per la seua unitat, en contrast amb la dispersió i la fragmentació inherents al gènere. A mesura que el diari avança pres cada vegada més pes la reflexió, però el seu autor no perd mai l'impuls inicial d'usar l'escriptura com una manera d'assaig moral i intel·lectual.
Josep Iborra (Benissa, 1929 - València, 2011), llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, es va doctorar en Filologia Romànica amb una tesi sobre Joan Fuster. Va ser director adjunt de l'Institut de Ciències de l'Educació (1976-1981) i membre del Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València. Com a crític literari, va col·laborar en diverses publicacions periòdiques (Serra d’Or, L’Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters i Revista de Catalunya, entre altres). Va publicar el llibre de narracions Paràboles i prou (1955, 1995) i diversos volums d'assaig literari: Fuster portàtil (1982), La trinxera literària (1995), Confluències (1995), Inflexions (2005) i Breviari d’un bizantí (2007). Després de la seua mort, s'ha publicat Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster (2012), Fuster, una declinació personal (2014) i L’estupor (2018).
