El paper d’editors i llibreters en la transformació cultural de la societat valenciana de la segona mitat del segle XX
Progresistas, demócratas y valencianistas. Editores y libreros en el País Valencià: 1962-1989 és un llibre d’història cultural que acaba de publicar la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació sobre l’activisme que els llibreters i els editors jugaren a la València del segon franquisme, la transició democràtica i les primeres legislatures democràtiques, que radiografia el protagonisme dels llibres i les llibreries en la transformació cultural de la societat valenciana de la segona mitat del segle xx.
El llibre es divideix en dos parts: una correspon a l’etapa del tardofranquisme i una altra abasta àmpliament la Transició. En els dos períodes, s’estudia els dos col·lectius mitjançant exemples concrets i personals. El llibre es documenta en fonts bibliogràfiques i entrevistes personals a editors i llibreters valencians.
Esta investigació sobre editors i llibreters valencians forma part d’un projecte més ampli: el de l’estudi i la influència de llibreters i editors, hòmens i dones, en els territoris amb llengua pròpia diferent del castellà (països de llengua i cultura catalana: Catalunya, País Valencià i Illes Balears; Galícia, Euskadi i Navarra). Analitza l’alt cost personal i econòmic que va suposar per als editors i els llibreters que volien contribuir a transformar pacíficament l’opressió del franquisme i tractar d’aportar una certa normalitat cultural per mitjà de les idees i els pensaments plasmats en els llibres. Mitjançant presentacions i activitats en llibreries, es varen crear complicitats culturals, socials i polítiques de resistència davant del règim de Franco. El llibre analitza com varen influir, mitjançant la seua activitat, personalment i culturalment en els lectors, i per extensió en la societat de la segona mitat del segle xx situada en el territori valencià. De fet, documenta el conjunt d’atacs terroristes que patiren les llibreries valencianes per part de l’extrema dreta, la immensa majoria dels quals van quedar impunes.
Esta novetat editorial és obra de l’historiador lleonés José María Gago i és el número 188 de la col·lecció «Estudis Universitaris». El disseny és de l’editor Fèlix Bella, i el de la coberta, de l’Estudi Juan Nava.
José María Gago González és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) (1977), doctor en Filosofia i Lletres per la UAM (2004), catedràtic d’Ensenyament Secundari (1995) i professor associat d’Història Contemporània de la UAM (2008-2012). És president de l’Asociación Cultural Seminario de Fuentes Orales María Carmen García-Nieto, de la Universitat Complutense de Madrid (2004-2009).
És autor i coautor d’uns quants llibres i articles d’investigació publicats en revistes especialitzades i de divulgació. Destaquen El mundo del trabajo en RENFE. Historia oral de la infraestructura. Fundación de los ferrocarriles españoles (2003); El pequeño comercio en la postguerra castellana. De la cartilla de racionamiento a los supermercados (2007); Historia y memoria de la Guerra Civil y el primer franquismo en Castilla y León (2007); Conflictividad y movimientos sociales en Castilla y León. Del tardofranquismo a la democracia (2010); El Colegio de Huérfanos del Magisterio Nuestra Señora del Pilar: una memoria. (2014), i Editores y libreros en Mallorca 1962-1989. Entre el compromiso identitario y la sociabilidad cultural (2021).
