Els premis València i València Nova d'assaig

Els premis València i València Nova d'assaig són dos premis que atorga la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació amb el fi de continuar fomentat la creativitat literària i la divulgació de la cultura en les seues diferents manifestacions, incloses l'edició i la difusió de les obres guanyadores.

Poden participar totes les persones de qualsevol nacionalitat que hagen complit els 18 anys el dia de finalització del termini de presentació de les obres, i, en el cas dels València Nova, que no superen els 35 anys el dia de finalització del termini de presentació de les obres o de més de 18 anys que no tinguen cap llibre publicat en la base de dades de l'ISBN en el gènere corresponent a la modalitat del premi al qual es presenten.

Recordem que encara està obert el termini per a presentar les vostres creacions a l'edició del 2024, i es tancarà el 15 de març.

Els premis d'assaig es lliuren des del 2016 i tenen una dotació de 13.000 € (Premi València) i 7.000 € (Premi València Nova).

A continuació, oferim un repàs de totes les obres guanyadores:

2016: Poesia i identitat. Formes de despersonalització en la lírica moderna, de Jordi Julià Garriga

Mitjançant l'anàlisi de l'obra de quatre autors representatius d'esta modernitat poètica (C.P. Baudelaire, A. Rimbaud, A. Machado i F. Pessoa), s'estudien algunes de les principals estratègies literàries que s'han utilitzat en la poesia occidental dels darrers cent cinquanta anys, i molt especialment en la poesia catalana del segle xx (J. Maragall, M. Costa i Llobera i V. Andrés Estellés).

2017: El plaer de la carn. Sexe i temperament en la cultura medieval, d'Albert Toldrà i Vilardell

Este llibre és una història de les transgressions sexuals en les edats mitjana i moderna fins al segle xix narrades sobre la base dels textos d'aquell temps.

2018: Vers la nova salut. Sinergies per a una sanitat millor en el segle de la crisi, d'AntoniCorominas

Antoni Corominas parteix d'un retrat exhaustiu de la situació del nostre sistema sanitari proposant un gir de les nocions de salut i malaltia i convocant tots els protagonistes (ciutadans, professionals de la salut i la gestió, administracions) a assumir el repte de repensar radicalment els seus rols i adaptar-se als canvis vertiginosos que vivim.

2019: La resta risible. Principis per a un materialisme humorístic, de Jorge Fernández Gonzalo

La resta risible és una reivindicació de l'humor com a base d'una filosofia de tall materialista que es nodreix de la dialèctica hegeliana, la psicoanàlisi lacaniana i la unificació complexa que formula Slavoj Žižek a partir dels dos corrents. Així doncs , per esta obra passen els principals artífexs de l'humor que han tractat de definir la comicitat: Chaplin, els germans Marx i autors de la stand-up comedy, com Louis C.K. i Sarah Silverman.

2020: Enric Valor, memòries, de Joan Borja

Enric Valor, memòries revela aspectes de la vida i l'obra d'este autor capital. En este llibre, la seua memòria biogràfica i literària es reconstrueix a partir d'un diàleg generós amb el fill primogènit de l'escriptor, Enric Valor Hernández.

2021: Bogeria i salut mental a València. El manicomi de Jesús (1866-1989), de Cándido Polo Griñán

Este assaig il·lustra de manera molt gràfica la desídia amb la qual s'han administrat estos servicis marginals, que no són mai una necessitat prioritària, com demostra l'evolució de l'assistència segons els fonaments ideològics de cada període històric, ja es tracte de caritat, beneficència o justícia social.

2022: De festa a patrimoni. La patrimonialització de les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (1959-2020), de Toni Bellón Climent

Este volum ofereix un recorregut pels darrers seixanta anys de les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí i reflexiona sobre la seua configuració com a mecanisme aglutinador de la identitat col·lectiva algemesinenca i valenciana.

2023: Desinformació i poder. Alquímies de la persuasió, de Raúl Rodríguez Ferrándiz

Este assaig representa una breu introducció a la trumpologia, Cambridge Analytica i la propaganda computacional, el Pizzagate, la decadència de la saludable sàtira informativa, les estratègies de Wikileaks i Facebook i la cara oculta de la transparència, les conspiranoies que es varen articular en una elaborada plandèmia, i el magnetisme que exerceixen sobre nosaltres els rumors i les mentires més desmesurades.

En el Premi València Nova d'assaig, en les edicions de 2016, 2018 i 2021, quedà desert el premi. Les obres guanyadores dels altres anys són les següents:

2017: Exclosos i transparentats. Del panòptic a la pantalla digital, de Javier Cigüela Sola

Este treball tracta de recórrer les diferents pràctiques d'exclusió i vigilància que han acompanyat el poder polític al llarg de les seues successives transformacions històriques. En les seues pàgines s'exploren també els espais utòpics (físics o virtuals) que han emergit d'estes pràctiques.

2019: El bosc. Espill literari de l'ésser humà, de Marcos Yáñez Velasco

En este assaig, es busca oferir una imatge global sobre les formes en les quals el bosc, com a paisatge simbòlic, ha perviscut en l'imaginari col·lectiu a través de la narrativa, l'assaig i la lírica del segle xx. Estes maneres d'expressar-lo tenen a vore amb la seua versatilitat com a imatge de la complexitat i amb un lloc íntim que provoca la introspecció, la revelació de caràcters identitaris i la resistència davant de poders polítics o moviments socials.

2020: Vós i jo entre els antics. Fonts i influències de la literatura catalana medieval, de Míriam Ruiz-Ruano

Vós i jo entre els antics és una proposta per a reivindicar la riquesa literària de l'Edat Mitjana en la Corona d'Aragó de manera rigorosa i alhora divulgativa, a més de mostrar que alguns dels principals autors del cànon de la literatura catalana medieval han sigut permeables a la influència dels clàssics llatins o de coetanis tan importants com, per exemple, Petrarca.

2022: Víctor Iranzo, poeta de la Renaixença (1850-1890), de Carles Fenollosa

Víctor Iranzo i Simón (1850-1890) ajuda a entendre tota una època de la història de la nostra llengua i literatura i a comprendre també, i més enllà de tòpics i reduccionismes, la Renaixença. Al final, fon molt més que un moviment literari conservador i repetitiu, i molt més que el fracàs a què a vegades s'ha al·ludit i que tanta tinta ha provocat.

2023: Dels faristols als pòdcasts. Persuasió política per a noves generacions, de Teresa Ciges Barberán

Dels faristols als pòdcasts aborda des d'una perspectiva externa l'evolució d'estos nous formats, però ofereix també una visió interna amb entrevistes a polítics que han optat per fer programes d'infoentreteniment en You Tube; tot això per a oferir una radiografia completa de les estratègies que s'estan duent a terme des de la política per a arribar a les noves generacions.