En el fons, la terra. L'Horta en la memòria és el primer títol de la nova col·lecció «País»
La Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació acaba de llançar el primer llibre de la nova col·lecció «País», que arranca amb el llibre En el fons, la terra. L'Horta en la memòria, que té com a protagonista la transformació de l'Horta Nord.
L'autor, Joan Dolç, ens acosta al món de l'Horta amb una mirada subjectiva, però recorrent a l'apunt històric, amb la qual cosa reflecteix una economia, unes formes de vida i un paisatge que conformaren la cultura valenciana.
El llibre pren com a punt de partida els cinc primers anys de la vida de l'autor, que nasqué en una alqueria de l'Horta Nord al costat del barranc del Carraixet, un món ancorat en el temps, aïllat i autosuficient. Més enllà del testimoni personal, Dolç recrea i fa el balanç d'un ecosistema natural i social que va conformar al llarg dels segles una bona part de la cultura valenciana i, just en aquell moment, iniciava el declivi definitiu; d'ací el subtítol de l'obra: l'Horta en la memòria.
En el fons, la terra és un exercici literari que juga amb la cronologia per a incloure esdeveniments passats i futurs en una narració de caràcter autobiogràfic que, aparentment, abasta només un lustre. Això permet a l'autor explicar des de dins la transformació d'un món secular en decadència. Ho fa mitjançant una mirada subjectiva, entre la nostàlgia i la mordacitat, però també recorrent a l'apunt històric, la descripció antropològica, l'observació de caràcter sociològic i digressions abundants sobre el pas del temps i el valor de la memòria.
L'obra, dirigida per Francesc Pérez Moragón, es complementa amb un conjunt de fotografies del mateix autor relacionades amb els fets narrats i els seus escenaris.
Joan Dolç va nàixer el 1956 a Alboraia (Horta Nord). S'inicià en la literatura en la dècada dels vuitanta, quan va començar a publicar un grapat de novel·les que mesclaven un humor destrellat amb les convencions del gènere policial. Eren històries en les quals convergien un ruralisme cada vegada més anacrònic, del qual ell procedeix, i una industrialització que mai no acabava de quallar.
Després d'un periple professional que l'allunyà molt d'aquell entorn i aquells temes, Dolç torna ara amb unes memòries peculiars que juguen amb el temps i, de tant en tant, prenen forma d'assaig literari per a donar forma a una visió vitalista i alhora crepuscular del paisatge i el paisanatge de la seua infància, que considera definitivament periclitats.
