Escriptors de renom s'adjudiquen els Premis València i València Nova de la Diputació de València
La Institució Alfons el Magnànim – Centre Valenciàd'Estudis i d'Investigació, ha donat a conéixer este dimarts el nom dels escriptors guanyadors dels Premis València i València Nova després de la deliberació duta a terme pel Jurat dels guardons literaris més antics de tots els que se celebren a la ciutat de València.
L'anunci dels guanyadors ha estat a càrrec del diputat de Cultura de la Diputació, Paco Teruel, del director del Magnànim, Enric Estrela, i del cap de Serveis Administratius de Promoció Cultural, Josep Vidal, que ha actuat com a secretari.
· Premi València de poesia en valencià
Venien i se m’enduien, d'Ismael Sempere, és l'obra guanyadora del premi València de poesia en valencià. Els membres del Jurat, Marc Senabre, Anna Gas, Raquel Casas i Pere Ciscar, han destacat el ritme àgil i treballat que s'acosta a la tradició oral. Tracta temes com la memòria i la natura. Amb unes imatges molt visuals i sorprenents, és capaç de crear una literatura imaginària personal i única.
Ismael J. Sempere (Alfafara, 1995) és poeta, actor i activista cultural. És graduat en Filologia Catalana per la Universitat de València i en Estudis Superiors d'Art Dramàtic en l'Institut del Teatre de Barcelona.
· Premi València de poesia en castellà
El guanyador del premi València de poesia en castellà és Alberto Torres amb l'obra Batman ha dejado de quererte. El Jurat, format per Manuel García, Anacleto Ferrer, Maria Dolores Andrés i Inmaculada Lergo, ha valorat l'originalitat d'este llibre i la sorpresa que en produeix la lectura. L'obra funciona com un conjunt de cartes antimorals escrites des d'una erudició notable, però des de la irrellevància tant temàtica com formal, amb un alt contingut de crítica social, i fregant la paròdia i el sarcasme. Baix l'aparença de llenguatge directe i clar, s'amaga una important base filosòfica i cultural.
Alberto Torres coordina el col·lectiu literari Hotel Posmoderno, amb qui ha publicat les novel·les Hotel posmoderno (2008), De La Habana un barco (2010) i Mark Zuckerberg. Una biografía no autorizada (2019), i també ha fet xous literaris com el Letring catch.
· Premi València de narrativa en valencià
Anatomia patològica, de Vicent Borràs, ha sigut l'obra guardonada pel Jurat format per Vicent Usó, Elvira Cambrils, Carolina Borràs i Urbà Lozano en la categoria de narrativa en valencià del Premi València. Es tracta d'un dietari dividit en dos parts: el tractament del càncer que li detecten a l'autor i la seua estada a Alacant els darrers mesos abans de jubilar-se. Incorpora materials diversos, amb poemes i textos per a actes públics, i suposa el tancament d'un cercle vital. Resulta intimista, honest i penetrant. Amb esta decisió, el Jurat reivindica el valor literari del dietari, no sempre molt considerat.
Vicent Borràs nasqué el 1962 a Algemesí, on resideix actualment. Es va llicenciar en Filologia Catalana per la Universitat de València el 1986. Ha treballat de professor de Valencià, Llengua i Literatura en uns quants instituts de Secundària i Batxillerat i actualment està jubilat. És autor d'unes quantes novel·les i llibres de relats publicats en distintes editorials. Algunes d'estes obres han sigut guardonades amb premis literaris (per exemple, el Joanot Martorell, el Ciutat de València Constantí Llombart, el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira o el Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil, entre altres). A més de d'obres de ficció, és autor de materials didàctics i d'investigació en el camp de la llengua i la literatura: llibres de text, antologies, estudis introductoris, pròlegs, ressenyes crítiques, articles divulgatius i columnes d'opinió.
· Premi València d'Assaig
En la modalitat d'assaig, Bàrbara Martínez ha obtingut el guardó amb l'obra Pràctiques artístiques col·laboratives i protesta ciutadana. València 1991-2015. El Jurat, format per Anna Isabel Esteve, Teresa Gomis, Maria Pilar Almenar i Robert Martínez, ha destacat que es tracta d'un estudi que contextualitza moviments efímers que han compost un paisatge ciutadà i els exposa com a mostra de construcció de l'espai públic. Forma una memòria de l'activisme a la ciutat de València en un moment històric determinat.
Bàrbara Martínez Biot nasqué el 25 de juny de 1981 a Burjassot (València). És doctora en Belles Artes per la Universitat Politècnica de València amb la tesis Prácticas artísticas colaborativas y protesta ciudadana (València 1991-2009) amb la qualificació d'excel·lent cum laude (2022). És funcionària de carrera d'Ensenyament Secundari i Batxillerat Artístic des de 2008. Actualment desenvolupa este treball en l'IES Honori Garcia (la Vall d'Uixó).
· Premi València Nova de poesia en valencià
El Jurat ha reconegut el poemari Nimfeu, d'Andreu Blai, amb el Premi València Nova de poesia en valencià i ha ressaltat el gran treball lingüístic i formal amb especial atenció a la forma i el poema com a unitat. Nimfeu ha aconseguit combinar la tradició amb una veu pròpia.
Andreu Blai (Sueca, 1998) és graduat en Sociologia i Ciències Polítiques i també ha cursat el màster de Pensament Filosòfic Contemporani a la Universitat de València. Recentment ha sigut un dels finalistes del VI Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra. Ha col·laborat en uns quants diaris i revistes, com La Veu dels Llibres, Garabatos i Laocoonte. Revista de Estética y Teoría de las Artes. L'any 2022, fundà Caldesa, una revista de literatura en català, i n'és un dels editors.
· Premi València Nova de poesia en castellà
L'obra guanyadora del Premi València Nova de poesia en castellà ha sigut Salón de rechazados, de Giuseppe Turiello. Es tracta d'un llibre programàtic, perfectament estructurat i basat en la història de l'art. Combina el domini absolut de l'estrofa clàssica amb la modernitat, tant pels temes com per l'ús del llenguatge. Mescla magistralment el poema en prosa amb el poema en vers, amb ressons de Baudelaire, així com de l'època dels salons de rebutjats. El llibre avança de menys a més de manera conscient, amb un tancament rotund.
Giuseppe Turiello (Sevilla) ha crescut a mig camí entre Espanya i Itàlia. És graduat en Història de l'Art (2021) i màster en Humanitats Digitals, i un apassionat de la música barroca, clàssica i romàntica i altres formes artístiques com la pintura, el ballet, l'arquitectura i la seua recreació virtual en 3D.
· Premi València Nova de narrativa en valencià
El Jurat del Premi València Nova de narrativa en valencià ha atorgat el guardó a l'obra Morgata, d'Isidre Palmada. Es tracta de tres narracions en primera persona dels tres elements d'un triangle amorós que es complica amb la presència d'un embaràs. Una de les dones és estèril, està obsessionada amb tindre fills i convenç (sense saber que és l'amant del marit) l'altra dona per a adoptar el fill. És una novel·la amb un lèxic desbordant i rica en imatges, i dona a entendre la presència d'un talent emergent.
Isidre Palmada (Camós, Girona) ha escrit unes quantes novel·les i s'ha presentat a alguns premis, encara que no té cap novel·la publicada.
· Premi València Nova d'Assaig
El Jurat ha declarat guanyadora l'obra Los conversos de València y la religión antes de la Inquisición (1391-1450), de Guillermo López Juan, en la categoria València Nova d'assaig. El llibre és un estudi complet i acurat sobre una part de la història de València, sòlid i molt documentat.
Guillermo López Juan (València, 1994) és graduat i màster en Història per la Universitat de València. En l'actualitat, cursa estudis de doctorat en Història Medieval en les universitats de València i de Picardie Jules Verne finançats pel Programa de Formació del Professorat Universitari del Ministeri de Ciència i Innovació. La seua línia d'investigació principal estudia els conversos de València abans de l'establiment de la Inquisició espanyola, encara que també ha publicat treballs sobre la violència quotidiana i la funció de l'insult en la societat medieval.
Quant a les categories de narrativa en castellà (tant València com València Nova) format per Raquel Taranilla, Carlos Catena, Raúl Enrique Asencio i Alba Carbajal com a jurat, i el jurat de novel·la gràfica, format per Jorge Cabezas, Noelia Ibarra, Xulia Vicente i Miguel Ángel Giner, han considerat que cap obra es correspon amb les bases del Magnànim.
