Estudi de la figura i la funció dels dolçainers en la societat valenciana en el període de 1850 a 1930
El llibre Entre la música tradicional i el folklore. Els dolçainers i tabaleters a la Ciutat de València (1850-1930) és la darrera publicació de la Institució Alfons el Magnànim.
L'autor, Pau Lluís Llorca i Ulzurrun d'Asanza, fa un estudi ambiciós i rigorós que posa en relació, d'una banda, els canvis socials i econòmics que experimenta València amb la transformació del calendari festiu i la modernització dels costums i les modes, i d'una altra, la posició del món acadèmic i intel·lectual del moment cap a la música tradicional i el folklore.
Esta obra fa un recorregut per les dècades que van des del 1850 fins al 1930 per a comprendre tots estos elements renovadors i l'impacte que varen tindre en la tasca que desenvolupaven els dolçainers, així com el procés d'adaptació que hagueren de dur a terme, que marcaria l'esdevenir de l'instrument fins als nostres dies. L'aparició del folklore, la professionalització plena de l'ofici de dolçainer, la difusió de la figura del concertista, etc. són fenòmens que apareixen per primera vegada en este període i cal vincular a la situació global que vivia València.
L'autor obté un resultat especialment interessant a partir d'un triple vessant: com a historiador format en la universitat, com a músic educat en el conservatori i també com a dolçainer en actiu per herència familiar. Esta pluralitat de perspectives li permet, com a historiador i músic, anar més enllà de l'anècdota dels fets i les persones i buscar explicacions en els grups socials com a subjectes actius d'una societat en transformació.
Pau Lluís Llorca i Ulzurrun d'Asanza (València, 1978) és llicenciat en Història per la Universitat de València i grau professional de Dolçaina pel Conservatori Municipal de Música José Iturbi. Dolçainer de professió i per herència familiar, està en actiu com a intèrpret des del 1987, i, en l'actualitat, és docent en l'Escola Municipal de Tabal i Dolçaina d’Algemesí i l'Escola de Tabal i Dolçaina Russafa-fa de València.
En l'àmbit de la investigació, ha centrat el seu camp d'estudi en la música tradicional, sobretot en la relacionada amb la dolçaina i el tabal, i ha enfocat les seues anàlisis des del punt de vista de la història sociocultural.
És autor de nombrosos articles especialitzats en què tracta des de la relació del dolçainer amb la festa fins a l'anàlisi del repertori propi dels instruments, i esta és la seua primera monografia sobre el tema.
